Sylvain Francisco (Créteil, 10/10/1997), rebatejat com en Cisco del Nou Congost, és el nou ídol de l’afició del Baxi i un referent al seu país en bàsquet al carrer.  Aquest base (1,85 m) va aterrar fa 20 dies a Manresa després de confirmar-se que el serbi Vasilije Pusica, qui havia de ser el director de joc, no havia superat les proves mèdiques. Francisco, desconegut per la majoria, tenia un aspecte de poca cosa perquè, tot i ser molt fibrós, és prim i va aterrar amb trenetes als cabells. Va arribar a prova, una cosa gens habitual en el món professional. Però aquí és on es comença a explicar i a entendre la confiança que té en si mateix Sylvain Francisco, el Cisco del Congost.

Xevi Pujol, el constructor del Baxi amb set noves cares, el tenia ja lligat fins i tot abans de posar els peus al parquet del Congost: “Vam tancar el contracte que tindria si ens convencia amb les condicions ja segellades; no volíem que vingués a Manresa perquè li servís d’aparador i de trampolí per a altres clubs, i ens encarís el fitxatge; quan vam veure que sí, que encaixava, ja estava tot parlat i lligat.” Una operació rodona per a un jugador que físicament és una moto i que, sobretot, es veu que està forjat a base de passió pel bàsquet. Però de bàsquet al carrer. És una llegenda del playground a França, el patrocina Nike i té més de 23.000 seguidors a Instragram. És habitual en el prestigiós torneig Quai54 que es fa cada estiu a París. A més, amb el sobrenom de The Arrow –la Fletxa– li han fet un documental que es pot veure per internet. El ja batejat Cisco es va formar als Estats Units, a la Liberty Christian Preparatory School de Tavares (Florida). Però va tornar a França perquè volia ser professional. El Metropolitans li va obrir les portes d’Europa, després va jugar en el París Basket i l’últim curs va estar en el Roanne. Pujol explica el seguiment que li va fer durant la temporada passada: “L’any passat el vaig mirar dues vegades perquè va fer sèries de 5-6 partits molt bones. Tot i ser un anotador, ha considerat que venir a Manresa és fer un salt. Primer no ens va encaixar, però després vam veure que continuava lliure i el vam tancar.” El seu anglès és perfecte, millor que el francès, i té bona sintonia amb Bako i amb la resta d’estrangers.