El doble canvi, a 2:43 (65-50), amb Abrines i Calathes a la banqueta i Jokubaitis i Higgins a pista va suposar el punt d’inflexió de la monumental desfeta del Barça a Tenerife, en la final de la supercopa, que tenia a la butxaca minuts abans: 63-44 a 5:24 (Davies). Jasikevicius castigava el seu director de joc, que havia enllaçat tres errors –triple i pèrdues– amb les tres possessions fallades per Mirotic que donaven aire al Madrid i entrava en una batalla dialèctica amb Abrines. Mentrestant, Alocén –inèdit en la semifinal– dirigia l’acceleració del seu equip i Llull –MVP– acabava les accions al final del tercer quart: 71-62, 8 punts seguits, 2 triples.

La manca de lideratge a la nau blaugrana és flagrant. Tant com la solitud de Higgins (76-66, 9è punt seguit) i Davies, autor dels 4 últims –triple de Kuric (1/6) entremig, l’altre jugador del Barça que anota des de la màxima, d’ofensiu (65-50)–, amb un 4-19 encaixat al final, esperpèntic amb Rambo jugant-se el triple frontal a 9 segons i servei de banda (83-86).

El Madrid du quatre títols de supercopa seguits, 8 en total –el Barça, 6–, i torna de Tenerife amb el seu màxim rival molt tocat, després d’acostar-se a l’excel·lència en la primera meitat de la semifinal i acabar la final sense ordre ni concert.

Yabusele es va fer, sense voler, el 81-78 quan disputava un rebot defensiu després d’un 3-12 liderat per Poirier, amb dues esmaixades. El Madrid, que va veure com li assenyalaven dues tècniques i una antiesportiva –d’Heurtel a Higgins amb triple de Mirotic (59-42)– en va fer prou accelerant el ritme atesa la manca de direcció del rival, entregat en el tercer quart, i va decidir el duel amb 3/4 tirs lliures: 83-85 Poirier i 83-86 Alocen a 17,3. Williams-Goss havia empatat a 81 de 6,75 m i Davies a 83 amb un tir de davant l’anella que entrava plorant. Just el contrari del que passava en un inici fulminant, amb Oriola clavant triples de dos en dos (14-9) per obrir el camp i Calathes alliçonant en la direcció qui va ser company seu a l’inici del curs passat, Heurtel. Els atacs van ser cada cop més individuals –Mirotic i Higgins–, fins que de tanta desconnexió van acabar deserts.