Lliga femenina

IHO LÓPEZ

JUGADORA DE L’SPAR GIRONA

“Julbe fa màgia”

La blanenca està cridada a tenir un gran protagonisme en el seu debut professional davant l’allau de baixes

Iho López (Blanes, 1997) és una de les apostes de l’Uni després d’un molt bon any al GEiEG a la Lliga Femenina 2. Va començar amb nou anys al CB Blanes i va arribar com a cadet a l’Uni. Pel mig una aventura accidentada, mai més ben dit, als Estats Units.

Va començar lesionada. Primer de tot, es troba bé?
La lesió l’he deixat enrere i em vaig sentir molt còmoda en la supercopa, sobretot amb la il·lusió de jugar partits al màxim nivell.
La temporada al GEiEG la devia ajudar.
M’ho vaig passar molt bé. Vaig tenir molts minuts per poder-me recuperar i per sentir-me bé un altre cop. Tothom em va ajudar molt.
Va tornar d’una situació molt complicada als Estats Units. Com va anar l’accident i la llarga recuperació?
Va ser l’any 2018, a la Universitat Estatal de Florida, a Tallahassee. Abans havia estat a IMG, una escola de preparació. Anava amb moto, un cotxe no em va veure, va fer un gir inesperat i se’m va tirar a sobre. Em va trencar el fèmur. Arran d’aquest accident també tenia un trencament al maluc, però no ho van trobar fins a un any més tard i em van haver de tornar a operar. Això vol dir molts metges, molts fisioterapeutes i molta recuperació.
Amb tot això quina experiència es va endur del bàsquet universitari?
Juguen d’una forma totalment diferent. El joc d’aquí és més tècnic i col·lectiu. Allà tot es basa en l’un contra un.
Com se sent entrenant-se i jugant al costat de pivots internacionals com Reisingerová o Labuckiene?
La temporada passada ja venia als matins a ajudar-les. Són pivots sobretot molt físiques que es mouen molt bé a dins. Cada entrenament és un repte i haig d’aprendre d’elles tant com pugui.
En les categories de promoció sempre havia estat la ‘center’ de l’equip i ara sembla que toca evolucionar cap a posicions més obertes.
Als Estats Units ja em posaven de power forward, de 4. És una posició en què em sento còmoda. De fet, el 4 i el 5 són posicions que es poden intercanviar, o jugar plegades. Sé que em tocarà jugar més de fora cap a dins, i de cara i depèn del rival també hauré de tirar de fora.
Què li sembla Julbe?
Ja el vaig conèixer en els meus primers anys a l’Uni quan ell estava en la base. S’aprèn molt al seu costat i ho veiem en els entrenaments i en els seus conceptes. De vegades no sabem què estem fent i després veiem que allò que ha pensat i ens ha fet treballar s’acaba traslladant al partit i en una gran jugada. És com fer màgia.
L’allau de baixes, com la porten?
Ara el més important és que totes cuidin de la seva salut. Estan amb nosaltres en els entrenaments i ens donen el seu suport i això també ens va bé. Som una pinya i mirem cap endavant.
Aviat arribaran Burke i Onyenwere. Què poden aportar?
Venint del bàsquet dels Estats Units seran agressives, jugadores que ataquen la cistella. Aportaran molt dinamisme i sobretot ens ajudaran a córrer, que és el que estem buscant. Podran ajudar les bases a pujar la pilota quan aquestes estiguin pressionades perquè tenen qualitat per fer-ho.
Drammeh i Gardner transmeten en els entrenaments la mateixa seguretat que a la pista?
Sí, sobretot Gardner. Té un talent increïble i és molt divertit jugar al seu costat.
Les baixes relativitzaran els resultats al principi?
Tinguem les que tinguem l’objectiu és guanyar cada partit; però és clar que l’equip d’ara no serà el mateix que el d’aquí a unes setmanes, quan tinguem totes les jugadores recuperades. Llavors veurem la guerra que podem donar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.