Els quinze dies que hi ha entre la derrota a Fontajau en l’Eurolliga contra el Galatasaray –amb l’Uni veient-les quadrades– i el contundent triomf d’ahir a Tenerife, amb la segona màxima anotació del club en la lliga, només superada pel rècord de 107 a Zamora al març, posen de manifest fins a quin punt s’imposava un parèntesi que posés fi a la mala dinàmica que estava engolint l’Spar Girona, exhaust des d’una pretemporada en què perdia un llençol a cada bugada en forma de lesió fins a la segona derrota a casa en competició continental, dies després de vorejar el desastre a Fontajau contra el Gran Canària (64-60).

El partit d’ahir, el primer d’una sèrie de dos per setmana que es mantindrà fins al febrer, en la segona finestra FIBA, es pot considerar de facto de preparació, vistes les baixes del conjunt morat, que continua sense haver pogut disposar de la MVP de la lliga el curs passat, Atonye Nyingifa, i tenia les dues interiors –Montenegro i Tikvic– també lesionades. És clar que la posada en escena va ser brutal (0-15), amb l’equip veient cèrcol (3 triples en el primer quart) i amb continuïtat per arribar a la trentena de marge a l’inici del segon quart (9-39, Eldebrink de 6,75 m). L’equip es reconeix en el que proposa Alfred Julbe, pressionant al darrere i anant per feina al davant. Que duri.