Lliga femenina

MICHAELA ONYENWERE

JUGADORA DE L’SPAR GIRONA. ‘ROOKIE’ DE LA TEMPORADA A LA WNBA

“Treballo de valent per ser millor jugadora cada dia”

La pivot ha necessitat pocs partits per posar-se a la butxaca l’afició i exhibir el talent que l’ha convertit en una de les americanes de més projecció a Europa

Creu que l’Uni té encara marge de millora

Amb Kennedy Burke mantenim a Girona la química dels anys que vam jugar plegades a la universitat

L’arribada a Girona de Michaela Onyenwere (Colorado, 1999) ha revitalitzat encara més un equip que aspira a fer fins i tot la millor temporada de la seva història en l’Eurolliga i competir pel títol de la lliga i la copa. La pivot, escollida la millor rookie de la temporada a la WNBA, no està decebent en els seus primers partits. Les arrels familiars del pare de la jugadora, l’atleta Peter Onyenwere, són a Nigèria, però ella es va criar a la ciutat d’Aurora abans de fer el salt a la Universitat d’UCLA (Califòrnia) i després a Brooklyn, seu de les New York Liberty (WNBA).

Què li està semblant Girona i l’equip?
Haig d’agrair a totes les companyes la rebuda que vaig tenir i també als dos entrenadors, l’Alfred i la Laura, l’ajuda que m’han donat per integrar-me en tota la dinàmica, ja que vaig arribar més tard i he hagut d’aprendre-ho tot més ràpidament.
Sembla que ha connectat bé des del primer dia amb tots els seguidors?
Sí, la veritat és que no m’ho esperava. Venia d’una gran ciutat com Nova York i aquí també em sento molt ben acollida per tothom.
Va ser mala sort aquella lesió els últims dies als EUA.
Sí. Em vaig trencar els lligaments del dit gros i això ho va retardar tot. Haig de dir, però, que els metges d’aquí m’han tractat i cuidat molt bé des del meu primer dia. Els ho agreixo molt.
L’MVP de millor debutant en la WNBA devia ser tota una sorpresa.
Sí. És una cosa que em va fer molt feliç, però no és un premi que consideri personal. El vaig guanyar també gràcies a les companyes de l’equip, als entrenadors i a tota l’organització de les Liberty.
Després del guardó va tenir alguna altra oferta que la fes dubtar sobre el fitxatge per l’Spar?
No. Ja m’havia compromès prèviament amb l’Uni i el meu agent va ser el primer que em va parlar molt bé del club, de l’equip i de la ciutat. Realment tenia ganes de venir.
Entre Nova York i Girona deu notar, amb tot, diferències importants.
Sobretot que allà està sempre tot obert, les 24 hores del dia pots fer de tot. Però també m’agrada la tranquil·litat d’aquí.
Veu molts canvis entre l’estil de joc a la universitat i a la WNBA respecte del bàsquet europeu?
Sí, i des del primer dia. Quan era més jove en un campionat amb la selecció dels EUA ja vaig notar que a Europa es jugava d’una altra manera. Personalment el principal canvi és que els sistemes de Girona són diferents que els de les Liberty. Aquí jugo més prop de l’anella i allà soc més una tiradora, però m’he adaptat bé. Puc jugar en les dues posicions.
El retrobament amb Burke deu haver estat especial.
Va ser la meva companya a la universitat dos o tres anys. Des de llavors hem estat molt unides i soc feliç al seu costat. Crec que mantenim la química d’aquells anys a UCLA. Llavors ja sabíem què havíem de fer totes dues en cada moment i per això ens compenetrem tan bé.
Per a jugadores anotadores deu ser una benedicció tenir una base com Laia Palau, no?
No la coneixia encara i he sabut que és una llegenda del bàsquet europeu, i ara que la conec no m’estranya. És un honor jugar amb algú del seu calibre i aprenc d’ella cada dia.
Gaudeix més jugant a prop de l’anella o més lluny?
M’agraden les dues coses. És important ser versàtil en el bàsquet modern i tenir les habilitats per fer-ho. A Girona, com deia, tinc un rol diferent que a la WNBA, i m’agrada.
Li queda debutar a l’Eurolliga. En deu tenir ganes.
No depèn de mi, però sí, en tinc moltes ganes.
Dins l’equip es parla de fins on podeu arribar a Europa i a la lliga?
Sabem que som un molt bon equip, però també que tenim marge de millora per créixer com a conjunt i cada jugadora personalment. A petita escala el que volem fer és millorar cada dia i arribar al nostre millor nivell quan es decideixin els campionats.
Va arribar al bàsquet per una qüestió familiar?
El meu pare va ser atleta olímpic per Nigèria el 1984 i el 1988, però jo a la universitat ja em vaig decantar definitivament pel bàsquet.
Un esportista olímpic segur que té consells per donar...
M’ha ajudat a veure què significa ser un competidor de primer nivell. En l’horitzó, a més, tinc el meu propi objectiu o somni, que és jugar els Jocs Olímpics i ser una de les millors. Hi ha tres idees que compartim i que són molt clares: autoconfiança, consistència i treball. Treballo de valent per ser millor jugadora cada dia. Per arribar on soc he hagut d’entrenar-me moltes hores, també al gimnàs. Això m’ha donat confiança en mi mateixa. Però també cal disciplina individual. A la llarga és la millor manera per ajudar l’equip cada dia.
Vivim temps estranys. La preocupa la situació de la pandèmia, sobretot als EUA?
Parlo amb els meus pares cada dia i sé que estan bé. M’informen de la situació als Estats Units, que és molt pitjor que la d’aquí, això ja t’ho puc dir.
Quan no juga o s’entrena a bàsquet, què li agrada fer?
El que realment m’agrada és comprar [riu] sobretot en línia; però a Girona he après també a explorar tots els racons de la ciutat perquè veig que a peu pots anar a tot arreu.
I el futur el té al cap?
Vull continuar a la WNBA amb les New York, que és una gran organització, i també seguir a Europa, a banda del somni d’arribar als Jocs Olímpics.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)