Pressionada

Michaela Onyenwere (1,83 m, 1999) ja no forma part de l’Spar Girona, de manera oficial, des d’ahir al matí. El club havia anunciat un positiu en la plantilla abans del partit a Fontajau contra l’Estudiantes (3 d’abril) i, des de llavors, la rookie de l’any a la WNBA l’estiu passat amb els Liberty de Nova York també s’havia perdut els partits contra el Cadí i el Casademont sense que hi hagués comunicat mèdic –sí amb Drammeh, que es perd els mateixos partits–. Inèdita en l’Eurolliga per la seva condició d’extracomunitària per la FIBA –la FEB li permetia jugar com a Cotonou–, ha jugat 11 partits en la lliga (9,7 punts en 18:41 de mitjana) i tres en la copa (12 i 21). Pere Puig explicava que mitjançant les seves agents, l’alera pivot havia demanat marxar abans de la copa. “La seva franquícia a la WNBA li paga més diners que per estar aquí. Ens hi vam reunir i per tancar el tema i per l’estabilitat de l’equip vam proposar que si guanyàvem la copa...”, deia el director esportiu, que exposa l’informe psicològic de la jugadora que havien fet arribar des dels EUA. “Li oferim ajuda de gent de dins i de fora del club. Se’ns fa difícil, pensem que no hem de debatre temes de salut mental i parlant amb ella ens diu que se sentia molt pressionada per prendre la decisió i no se’ns deixava alternativa.” “No ens interessaven els diners, som un club que es mou per cert romanticisme, volem crear referents per als joves i donar visibilitat a l’esport femení. Ens sap molt greu i esperem el pas endavant de jugadores en la seva posició com María Araújo”, argumentava sobre la compensació econòmica rebuda.

“El partit de l’altre dia va ser una mica d’impotència i les jugadores no van donar més de si físicament”, afirmava Laura Antoja en la prèvia referint-se a la cinquena derrota del curs, dissabte, que deixa l’equip tercer. La mà dreta de Julbe també es va referir a Onyenwere: “Ens estava donant un punt d’intensitat i una rotació més, però alhora quan érem tantes ens desestabilitzàvem.”