Lliga femenina

Laia Palau agafa les regnes

La capitana de l’Spar fins a l’últim curs assumeix la direcció esportiva “contenta i motivada”

“Aporta frescor i una manera diferent de fer les coses”, diu Pere Puig, l’únic que havia ocupat el càrrec en la història del club

“Fa molt temps que anava dient que volia que hi hagués un canvi. En Pere és un dels fundadors del club i de manera altruista ha portat la direcció esportiva durant tots aquests anys.” Són les paraules amb què Cayetano Pérez, president de l’Uni Girona, escenificava el relleu de Laia Palau per Pere Puig al capdavant de la gestió executiva de la parcel·la que des d’ahir, de manera oficial, té en la llegendària jugadora i capitana de l’Spar fins a aquest últim curs la seva cara visible. Serà la segona persona que ocupa el càrrec des que el club existeix (2005) i s’afegeix a Noemí Jordana –vicepresidenta– i Laura Antoja –segona entrenadora–, les jugadores que han fet història al club i que hi continuen vinculades.

“Hem gaudit de molt bones jugadores gràcies al seu talent i olfacte”, sintetitzava el màxim dirigent de l’entitat, en la qual Puig continuarà com a directiu de l’àrea, sense la càrrega i exigència del dia a dia. “No estarà sola. Aquests anys en Pere ja li consultava molts aspectes i, a més, té un rodatge i una experiència que ens ajudaran molt”, deia Pérez, que explicava el dia que va oferir la continuïtat al club a la base, ja fos jugant un curs més o des de fora de la pista. Era el 19 de març, a Salamanca, quan Laia Palau havia disputat el seu 277è partit d’Eurolliga, la que en suma més en aquesta competició i la líder en assistències: 1.353. L’Avenida eliminava per segon any seguit l’Spar en els quarts de final de l’Eurolliga, en aquesta ocasió en el tercer partit de la sèrie (74-65).

Cronologia

Presa la decisió de deixar de jugar un cop acabat el curs, el club anunciava que la capitana de l’equip seria la líder del nou projecte de la base, posteriorment fusionat amb el Bàsquet Girona de Marc Gasol. Pérez explica que la cronologia respon a les reunions que hi havia amb els pares, un cop trencada la relació amb el GEiEG, però que de fet, i tal com reconeixia el mateix Pere Puig, des d’abans d’acabar la temporada ja treballaven tant en la confecció de la plantilla –hi falta una extracomunitària i una jugadora de formació– com en el projecte de la base.

“A banda dels seus coneixements, aporta frescor i una manera diferent de fer les coses, que ara mateix aquest club necessita. I té una empenta que no podem aturar: a la Laia no l’atures, és igual que a la pista. Tot el que pugui aportar serà bo per al club”, explicava Pere Puig sobre la seva substituta. “Que hi sigui molt present, en el dia a dia. Segur que el club hi sortirà guanyant, és la persona adient”, desitja.

“Fa disset anys ens vam ajuntar i quan repartíem les tasques em va tocar la parcel·la esportiva. Ningú es podia imaginar que el club creixeria d’aquesta manera i m’han passat molt de pressa. Els hem patit molt i feia temps que havia demanat un canvi perquè el club s’ha fet molt gran i s’ha de dur de manera professional”, deia Pere Puig sobre el càrrec que deixa. No ser diferent de la resta de persones que dedicaven tantes hores al club, sense cobrar, és el motiu pel qual va voler mantenir-se fidel a la filosofia inicial, fa quasi dues dècades: “Tinc la meva feina i mai ho he volgut ser, en aquest club”. L’ascens i els títols és del que Puig se sent més orgullós, que recordava les derrotes i els títols perduts i que també manifestava haver-se equivocat quan el 2015, després d’haver guanyat la lliga, se signava un acord de col·laboració “amb un altre club de la ciutat”. Recorda que aquell equip tenia Eva Bou, Èlia Ros, Anna Carbó, Anna Jodar o Jael Freixanet, i que aquella temporada el club es mantenia fidel a la cita en les fases finals dels campionats estatals en la base.

Un títol

“Ja havíem parlat de què faríem i sembla més posar-li un títol. Entenc les exigències d’un club d’aquest nivell, acabarem fent milions de coses com tots els que treballem en aquest club”, indicava Palau, que reconeixia: “En Pere no se’n va, és molt bo fent la seva feina i el talent no es pot desaprofitar. Li agrada i en sap, volem que el talent sumi per ser millors. I n’he d’aprendre, hi ha coses que no sé fer, moltes, fora de la pista. Miraré de fer-ho ràpid, és una responsabilitat molt gran. Estic contenta i motivada i no només per això, sinó pel tema de la base.” Palau recorda que la plantilla del primer equip s’ha de tancar, que Gardner n’ha de ser la jugadora franquícia i que amb Bernat Canut i la continuïtat de moltes peces l’equip ha de ser difícil de superar.

“La meva feina serà compatible amb la de la selecció, bàsicament en les finestres i cada vegada que hi hagi convocatòria”, assenyala sobre el càrrec de team manager que té a la selecció espanyola femenina. “És el model més sostenible i no ens oblidem que aquí compartim instal·lacions amb un equip que acaba de pujar a l’ACB. És motivador, podem aprofitar sinergies i és la gràcia i la intenció”, responia qüestionada pel model de club, que per ella és el del Bourges –hi va jugar del 2004 al 2006 i el 2018– i recordant el nou context del bàsquet a Girona.

LES REACCIONS

Esperem tancar l’equip, les coses de la base i tenir èxits. Consolidar el projecte com un dels grans de la lliga i un equip de l’Eurolliga
No la podem aturar: a la Laia no l’atures, és igual que a la pista. Tot el que pugui aportar serà bo per al club
Pere Puig
Hem de tendir a la professionalització, però la gent que treballa aquí fa molta feina. A mi no em necessiten
Laia Palau
Patrocini
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)