LAURA CORNELIUS
BASE SPAR GIRONA
“No soc la Laia Palau”
“Vull aconseguir victòries i treballaré cada dia per complir-ho”
“Volem disputar tots aquests grans partits, a Fontajau. Jugar al més alt nivell és el somni de qualsevol nena petita”
L’inici és molt dur, el primer objectiu és guanyar tots aquests partits importants i començar amb bones sensacions
Laura Cornelius (1,73 m, 1996) era la segona incorporació que l’Spar Girona feia oficial un cop acabat el curs passat, després del d’Irati Etxarri. Ella i la navarresa eren les grans novetats de la plantilla gironina dilluns a Fontajau, en el primer dia de feina amb Bernat Canut al capdavant. “L’objectiu és sempre estar-hi més temps, però alhora vols pujar un graó cada temporada. Estic molt contenta d’estar a aquí, vull fer-ho bé”, diu la neerlandesa, que la temporada passada era la directora de joc del Guipúscoa –8,3 punts, 2,7 rebots, 2,4 assistències i 8,6 de valoració de mitjana en 31 partits– i que abans havia passat pel Gernika i el Zamarat.
Primer dia superat. Com es presenta la temporada. Objectius?
El primer de tot són els partits tan i tan importants que tenim en aquest inici, que és molt dur: València a casa, la supercopa i, evidentment, la prèvia de l’Eurolliga. El primer objectiu és guanyar-los tots i començar la temporada amb bones sensacions.
La temporada pot ser molt diferent jugant l’Eurolliga o no...
És clar, suposa un gran canvi. Significa jugar al més alt nivell i volem disputar tots aquests grans partits a Fontajau, amb tota l’afició al nostre costat. És el somni de qualsevol nena petita, i és clar que seria molt diferent jugar l’Eurolliga que no fer-ho.
Quan vostè va fitxar per l’Uni aquest devia ser un dels al·licients, no?
Girona és un club gran, i el que se n’espera és que guanyi. Vull jugar l’Eurolliga aquí, al més alt nivell, i partits grans cada setmana.
Jugar com a local a Fontajau també deu ser una de les raons...
Crec que és un dels millors llocs on pots jugar, serà un honor fer-ho com a jugadora de l’Uni; estic ansiosa de dur la samarreta vermella i davant d’aquesta afició.
Abans que signés, Laia Palau encara no havia pres la decisió de deixar les pistes. L’equip canvia.
És una gran diferència, sí. Sense ella es comença un nou cicle, ella és una llegenda i ha marcat una era aquí, a Girona, i a tots els nivells. M’hauria agradat poder jugar al seu costat una temporada, aprendre’n molt de com veu el bàsquet. Però encara que no jugui més, segur que m’ajuda a millorar en el meu lloc, i tinc moltes ganes de fer-ho. No soc la Laia Palau, soc la Laura Cornelius i sé que soc una jugadora diferent, però al cap i a la fi vull aconseguir victòries per a aquest club, i treballaré cada dia per complir-ho.
Una de les opcions, si ella continuava, era que vostè jugués al lloc de Frida Eldebrink, de dos. S’hi veu?
Puc jugar en les dues posicions, base i escorta. Tinc un bon tir i no suposa cap problema per a mi.
Jugar contra ella deu ser tot un repte, un dia marcat al calendari.
Per a mi era massa, jugar contra una llegenda com ella, de les que quan jo era petita i la veia somiava arribar a aquest nivell. Sí que era un partit especial, una gran experiència que he pogut gaudir.
Les seves característiques i les de Laia Flores, amb tir en suspensió i capacitat per anar cap a dins són similars. Ho creu?
Crec que ens assemblem una mica, sí, però també que ens podem complementar l’una a l’altra. No competim entre nosaltres perquè al final som un equip i el que volem és que tot surti bé. Ella és una gran jugadora, amb bones passades i bon tir en suspensió. Tinc ganes de veure com podem jugar juntes, també, que en alguns moments podem fer-ho.
L’any passat compartia vestidor amb Yurena Díaz, que va estar a La Seu amb Bernat Canut. Quines referències li ha donat?
Bé, el primer de tot és que quan vaig fitxar encara no se sabia que en Bernat seria l’entrenador. Evidentment en conec l’estil d’haver-hi jugat en contra i també que marxava de la Seu i que a Girona buscaven un entrenador. N’he parlat amb algunes jugadores, Yurena i altres, i totes en diuen coses bones, i la veritat és que ja tenia ganes de començar-hi a treballar. Les sensacions són bones.
Creu que el seu estil s’hi adapta?
Sí, per descomptat, es tracta d’un entrenador brillant, amb molts coneixements i que té molt en compte les jugadores, què poden oferir i com poden millorar. A mi m’agrada aquesta manera que té ell de veure el bàsquet, tenint en compte totes les opcions, i crec que podem fer un bon paper.
Fa dos anys a Gernika ja es devia assabentar d’alguna cosa sobre Girona, amb Rosó Buch...
Sí, i ara ja li he demanat força informació, com ara on hi ha el millor cafè o on es pot dinar millor. M’ha passat un munt de llocs, ja.
La plantilla no està tancada encara, amb baixes i fitxatges pendents. Condiciona la preparació?
El millor seria començar totes juntes, per descomptat. Tenim molt temps per treballar les connexions, la química, i disposem de força jugadores de la base que s’entrenen amb nosaltres, ens ajuden molt. De mica en mica, és clar que ens podem esperar i ho hem de fer, però del que es tracta en la pretemporada és ser cada dia una mica millors, i tenim prou equip per aconseguir-ho.
La rotació d’Araújo i Etxarri, pot ser la que marqui la diferència?
Juguen en una posició molt important en l’estil actual i sobretot en la Lliga Femenina, totes dues són molt bones i poden jugar de tres i de quatre alhora.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dimecres,24 abril 2024