Lliga femenina

IRATI ETXARRI

ALERA PIVOT SPAR GIRONA

“Els canvis t’enriqueixen”

“N’estic molt contenta, tinc ganes de viure noves experiències, de continuar treballant com fins ara per seguir creixent”, diu la navarresa sobre l’arribada a l’Uni

“S’hi viu bàsquet, es respecta el rival i és molt maco”

Patrocini
Podem acabar la temporada a un nivell de joc molt alt si continuem treballant com fins ara. Soc optimista

L’MVP estatal i millor alera pivot de la Lliga Femenina 2021/22, Irati Etxarri (1,89 m, 1998), era una de les peces més cotitzades del mercat després de quatre anys de creixement al Cadí, i l’Spar Girona n’anunciava el fitxatge el 16 de maig. Era la primera cara nova i Laia Palau encara no havia anunciat el seu futur. Demà passat, estrena a Fontajau en la segona semifinal de la Lliga Catalana Femenina, un títol que la navarresa guanyava fa un any, sent-ne designada MVP. “Tenim ganes de competir, és el que ens agrada”, diu.

Si em permet, comencem rebobinant. Com va la sortida de la Seu? Progressió completada?
Sabia que la temporada que estava fent m’estava obrint les portes a poder fer un pas més enllà, a un altre nivell. Vaig decidir prendre la decisió de venir aquí, estar amb millors jugadores i en una estructura més grossa. Aspirar a coses noves era el meu objectiu com a jugadora. I n’estic molt contenta, tinc ganes de viure noves experiències, continuar treballant com fins ara per seguir creixent.
Vostè mateixa com s’explica el seu rendiment el curs passat?
A la Seu hi he tingut una progressió constant aquests quatre anys i és cert que l’any passat és quan tot encaixa. Però tothom que m’ha seguit, el mateix Bernat, que m’hi ha entrenat tot aquest temps, ha vist la progressió. Potser el públic es fixa més en l’any passat, però la feina hi era i va ser una suma: l’equip estava bé, jo vaig assumir el rol acompanyada de Laura Peña, amb qui tinc molt bona relació. Sabíem que havíem de ser importants i ho vam voler fer. Tot va anar de cara i també em sentia com a casa, que ho fa tot més fàcil.
El canvi de posició hi influeix?
Jo, tota la meva vida, des del primer entrenador que vaig tenir a Navarra, he mirat de no centrar-me en una sola posició. El més important és ser tan polivalent com es pugui, assumir qualsevol posició perquè mai saps on et pot necessitar l’equip. Fins i tot vaig arribar a jugar de base o de cinc. És adaptar-se, l’any passat jugava de quatre, però el bàsquet canvia: les quatre viuen del triple i les tres, a sota per treure avantatges. Depèn de l’equip, les companyes, el rival... Estic adaptada al quatre, sempre m’ha agradat més el tres perquè tinc més espai per al joc sense pilota, una cosa que m’agrada, o per anar al rebot ofensiu des del darrere. Jugo molt oberta i de cara, en trec avantatge.
El seu fitxatge és anterior al de Bernat Canut. Sense comprometre-la, quina va ser la seva primera reacció quan veu que ell també ve?
Tenim confiança [riu]. Jo marxo amb la idea de canvis, i que surti el seu nom, en un primer moment... Els canvis t’enriqueixen, conèixer nous entrenadors o jugadores. Superat el primer moment, veus que tota la resta és nou i si alguna cosa no ho és, és ell. Estic molt adaptada al seu joc i ens entenem molt bé. Aquests quatre anys hem crescut junts, ens hem entès, en els bons moments i en els dolents, i a mi això a hores d’ara m’ajuda.
A ell també li servirà d’ajuda.
És una manera de jugar, la seva, de la qual m’he enamorat i al final entenc el bàsquet igual que ell. Ara hi estic adaptada, ho sé, i inconscientment li serviré d’ajuda perquè estem fent coses noves que jo fa quatre anys que faig. Hi crec perquè a mi m’han funcionat i això ho fa més fàcil.
Què li demana ara mateix?
És aviat, l’equip s’ha de tancar, però quan vam parlar a l’estiu em va dir que fos jo mateixa, que tingués molt clars els conceptes que m’han permès arribar fins a aquí i explotar-los al màxim.
Començar a competir amb la plantilla per tancar, què tal és?
Hi ha hagut moments durs en aquesta pretemporada, però t’hi has d’adaptar: totes les experiències, bones o dolentes, et serviran per ser millor i afrontar el pròxim repte. No és el que t’esperes, però tenim una bona actitud i hem estat per sobre de les circumstàncies sabent que la feina és bona i que tot tira endavant. A la llarga ens fa més fortes.
El 20 d’octubre, l’endemà de la tornada de la prèvia de l’Eurolliga a Fontajau, comença una temporada o una altra, no?
Totalment. Són dates marcades per a tothom i personalment em fa molta il·lusió jugar l’Eurolliga. Fins i tot la prèvia. Soc novella en això i no sé com pot afectar l’equip entrar-hi o no. Hem d’arribar-hi el màxim de preparades i, si hi entrem, gaudir-la, amb l’exigència tan elevada que implica. I, si no, anar a l’Eurocopa a fer les coses bé perquè qui et diu que no pots lluitar per un altre títol.
La distància amb l’Avenida i el València continua fent-se gran?
No sé què dir-te, al final les cartes estan sobre la taula i s’ha de jugar. Podem acabar la temporada a un nivell de joc molt alt si continuem treballant com fins ara. Hi ha moments en què estàs millor o pitjor i mai saps com arribes a aquell partit decisiu. No considero que estiguem un graó per sota, soc optimista.
La Lliga Catalana la voldran guanyar, a més a casa...
Les volem guanyar totes. I el que tinc més ganes de fer és de jugar a Fontajau, on sempre ho he fet com a rival, però ho he gaudit molt. S’hi viu bàsquet, es respecta el rival i és molt maco.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.