Epíleg de conte de fades
L'Olympiacòs remunta 19 punts de desavantatge al CSKA (53-34, 28') i alça el títol gràcies a una cistella de Printezis en l'últim segon de la final
A semifinals, l'equip grec ja havia eliminat el Barça Regal contra pronòstic
Istanbul és la ciutat dels miracles, dels impossibles. Ara que s'han complert vint anys del triple inversemblant de Sasha Djordjevic que va privar el bàsquet català de la primera Eurolliga –el Partizan es va imposar al Joventut a l'Abdi Ipelkçi (71-70)–, en un altre pavelló de la capital turca, el Sinan Erdem, s'hi va teixir un altre epíleg de llegenda el 13 de maig passat. L'edició a priori més previsible, amb un favorit gravat amb foc com ho era el CSKA, acabava de la forma més inesperada. La confiança russa –manava a plaer la final a les acaballes de tercer quart (53-34, 28')–, unida a l'èpica, l'esperit indomable i la fe de l'Olympiacòs, van propiciar una remuntada de la qual es parlarà dècades enllà. Una remuntada culminada, gràcies a dos tirs lliures errats de Siskauskas a nou segons del final –era el seu últim partit en actiu– i amb una cistella de Printezis al límit del temps després que Spanoulis, alma mater dels grecs, l'assistís (61-62).
La mà d'Ivkovic
Res no hauria estat igual si a principi d'any els del Pireu no s'haguessin abocat al mercat. Les arribades d'Acie Law (Partizan) –imprescindible en la sèrie de quarts contra el Montepaschi– i Joey Dorsey, menystingut per Ivanovic en el Baskonia, van quadrar el trencaclosques i van donar a l'Olympiacòs una consistència en el Top 16 que no havia tingut en la primera fase. En tot cas, ni el seu rendiment in crescendo va dotar-los d'una mínima condició de favorit. Arribaven al Bòsfor alliberats de qualsevol pressió. Disfressats de ventafocs.
El Barça Regal va ser el que primer provaria la seva medecina i irremeiablement es quedaria enganxat en la teranyina defensiva hel·lena, dissenyada per un gat vell com Ivkovic. Sense respostes col·lectives ni tampoc d'individuals, els de Xavi Pascual van despertar-se del somni de conquerir la seva tercera Eurolliga (68-64). Un títol que, vist el que s'havia vist durant el curs, hauria de ser per a un CSKA que, a banda de disposar d'una plantilla escandalosament talentosa –Teodosic, Siskauskas, Kirilenko, Khriapa i Krstic formaven el cinc inicial–, havia exhibit una superioritat aclaparadora. També contra l'Olympiacòs mateix, a qui havia superat amb suficiència en els dos partits del Top 16 (78-86 a Atenes i 96-64 a Moscou, tres mesos abans de la final).
Però res de tot això va servir al campió rus per recuperar l'hegemonia al Vell Continent. Com ja havia fet el 1997, Ivkovic va conduir els del Pireu a la seva segona Eurolliga, i en aquesta ocasió amb Spanoulis exercint el rol que abans ja havia tingut David Rivers. I mentre el desastre prenia cos, mentre Teodosic enllaçava una decisió dolenta amb una de pèssima sense que ningú reaccionés a la banqueta, Andrei Vatutin, cap de tot en el CSKA, estava desencaixat. Així, quan Printezis va clavar l'estocada, tenia decidit que Jonas Kazlauskas no podia continuar de tècnic. I ja tenia al cap el relleu, l'únic que ha guanyat l'Eurolliga per als russos, en els últims 41 anys: Ettore Messina.
Publicat a
Notícies
Dijous,25 abril 2024