El darrer cicle olímpic de la millor generació del bàsquet espanyol no podia acabar d'una altra manera. Amb un final agònic, amb una darrera possessió australiana ben defensada que va valer el triomf i amb una medalla de bronze al coll que culmina un palmarès admirable. El metall definitiu no va poder ser l'or ni la plata perquè el combinat estatal va començar encallat la fase de grups, i això va condicionar el camí dels de Sergio Scariolo, però el bronze té un mèrit incalculable. La celebració va ser efusiva, extenuant. Gasol, Navarro i companyia s'abraçaven entre llàgrimes. El cicle que va començar amb l'or en el mundial júnior del 1999 a Lisboa contra els Estats Units es tanca a Rio de Janeiro amb una nova medalla, la tercera en els darrers tres Jocs Olímpics. Austràlia no va voler ser un convidat de pedra en la darrera fita de la generació coneguda com “els júniors d'or”. I això que la selecció espanyola va començar amb molta rauxa el duel pel tercer lloc. Fina en atac, corrent molt al contraatac i complicant molt les ràpides circulacions australianes, la gran arma ofensiva del combinat aussie. L'exjugador del Barça David Andersen mantenia dins el partit Austràlia, que no va inquietar fins al final del segon quart. Els homes alts d'Espanya conduïen l'atac des del perímetre –Mirotic, Claver, Gasol i Reyes van fer fins a 6 triples– i Austràlia pecava d'una defensa massa tendra. El 28-40 a l'equador del segon període podia presagiar un desenllaç dolç i tranquil per als espanyols, però res més lluny de la realitat. Perquè va aparèixer la desimboltura de Patty Mills, que va ressuscitar els aussies. El base dels Spurs de San Antonio va guiar els seus jugadors en la represa a còpia de responsabilitat i anotació. L'australià va acabar amb 30 punts, un 57% (8/14) en tirs de dos i un 33% (3/9) en triples. La reacció australiana va aconseguir eixugar la diferència respecte als espanyols i igualar un duel que ja no va es va trencar fins al final. La selecció espanyola es va haver d'arremangar en defensa per aturar Ingles, Anderson, Mills i companyia, que van aconseguir diversos atacs consecutius sense error. Però, quan pitjor semblava passar-ho el combinat espanyol, Sergio Rodríguez i, sobretot, Pau Gasol van liderar l'esprint final dels espanyols. El pivot de Sant Boi, que va culminar l'enèsima actuació magistral amb una doble figura (31 punts i 11 rebots), va mantenir els seus companys en alerta en uns darrers minuts agònics en què els dos equips es van alternar l'avantatge en el marcador. I en la darrera possessió, quan Austràlia tenia poc més de cinc segons per anotar i guanyar el partit, les mans de Ricky Rubio i Víctor Claver van saber desviar l'atac aussie i mantenir el punt de marge que donava el bronze a la millor generació del bàsquet espanyol. Va ser un tint de bronze per a una era daurada.