Espanyol

Gairebé tota la feina feta

La renovació de Pau és l’únic element pendent per tenir tota la plantilla lligada a llarg termini

La possible continuïtat del porter i l’acord amb Gerard Moreno s’afegiran a una massa salarial al límit

La renovació de Gerard Moreno fins al 2022 anunciada fa uns dies fa que l’Espanyol tingui gairebé totes les peces clau de la plantilla lligades per a uns quants anys. L’únic cas que encara trontolla és el de Pau, que afronta els últims mesos de contracte i a partir del gener serà lliure per negociar amb qui vulgui. Però tampoc es pot perdre de vista que la millora de contracte del pitxitxi periquito i el possible nou vincle del porter gironí seguiran incrementant la massa salarial. Ja no queda gairebé ningú amb l’antiga escala salarial i, si no hi ha un traspàs, l’estiu vinent es repetirà el mateix maldecap en la planificació esportiva.

L’Espanyol va viure la temporada passada una situació que podia derivar en tensions internes. No va ser el cas. L’arribada de Chen Yansheng i el sanejament dels comptes va comportar una nova escala salarial. I onze fitxatges, a banda de Quique Sánchez Flores, que van conviure amb els jugadors amb contractes antics. De mica en mica, els blanc-i-blaus van anar posant fil a l’agulla i tots van anar signant nous vincles. Amb uns va ser més ràpid i amb d’altres, com Víctor Sánchez, es va trigar més, sense oblidar casos com Hernán Pérez, que ara compta poc per a Quique Sánchez Flores però que també va veure millorada la fitxa. Així, de l’escala antiga només queden tres representants. El primer, Pau, amb la fitxa més baixa de la plantilla i amb molta diferència després de signar el 2014 quan va fer el salt des del filial. El segon és Pape Diop, que el 2016 va veure com no el deixaven marxar al Hertha Berlín, que pagava dos milions, i li prometien una ampliació de contracte que mai s’ha tirat endavant, si bé tenia un sou força alt perquè arribava lliure de contracte. El migcampista senegalès abandonarà l’entitat blanc-i-blava en els pròxims mesos, ja sigui en el mercat d’hivern o en el de l’estiu. Finalment, l’internacional de Costa Rica Óscar Duarte va arribar al gener del 2016 en la complicada etapa que va comportar passar de Sergio González a Constantin Galca a la banqueta i està lligat fins al 2019.

La resta de contractes no comporten cap maldecap imminent. Els més veterans tenen un vincle fins al 2019 (Javi Fuego i Jurado) o el 2020 (Diego López, Naldo, Dídac, Granero, Piatti, Álvaro Vázquez i Hernán Pérez), així que l’estiu vinent hi ha pocs casos a resoldre. Sergi Darder està cedit per l’Olympique de Lió, però amb opció de compra obligatòria de 8 milions d’euros si juga 25 partits, que complirà segur si no hi ha cap lesió, perquè des del primer dia s’ha convertit en un fix en l’onze titular de Quique Sánchez Flores. Aleshores passarà a estar lligat per a quatre anys més. L’Espanyol tampoc és propietari de Sergio Sánchez, cedit pel Rubin Kazan i que queda lliure al juny. Hi ha un compromís adquirit perquè segueixi de blanc-i-blau, però caldrà veure què passa si el defensa mataroní segueix sense jugar com fins ara. Tres quarts del mateix amb Sergio García, que té la segona temporada vinculada al nombre de partits i de gols. De moment és suplent i no s’ha estrenat.

Fer alguna venda

L’estiu vinent, doncs, es preveu tranquil pel que fa a contractes, però no passarà el mateix amb l’escala salarial. Fa uns mesos, un mal càlcul va fer anar en orris la planificació, ja que les renovacions i els contractes progressius d’alguns fitxatges del 2016 van acabar devorant l’augment de la massa salarial que atorgava la LFP. Ara ja se sap que caldrà sumar-hi Gerard Moreno i potser Pau, a banda de les cares noves. La manera més fàcil de tenir més marge, tenint en compte que anar a Europa serà complicat, és un traspàs, tal com han experimentat rivals com ara el Betis (Ceballos), Las Palmas (Roque Mesa) i Real Sociedad (Yuri). Aarón és qui té més pretendents, amb emissaris del Manchester City seguint-lo de prop de nou en l’últim duel disputat a Cornellà contra el Betis.

DESPESA

8
milions d’euros
és el preu a pagar de la clàusula de compra obligatòria si Darder juga 25 partits.

DIFERÈNCIES

Tres jugadors de la plantilla blanc-i-blava tenen sous de l’antiga escala salarial

RENDIMENT

Hi ha intenció de seguir amb Sergio García i Sergio Sánchez, que acaben contracte

El planter per ajudar a rebaixar els salaris

Un dels camins per tenir marge a l’escala salarial és l’aposta pels joves. Un avantatge quan es té un dels millors futbol de base del Vell Continent. Les perles blanc-i-blaves pugen amb contractes que estan a la part més baixa de la plantilla i van creixent progressivament. O es pot jugar amb mantenir-los un temps amb fitxa del filial i fer que l’augment de la nòmina es posposi uns mesos, com es va fer amb Marc Roca i Aarón per no ocupar fitxes del primer equip. Són els jocs que permeten tenir un bon planter. Precisament, aquest any quatre cadells han passat a integrar el primer equip per contracte i cal veure què passa amb alguns d’ells en el mercat d’hivern, ja que tan sols Aarón és intocable. La resta, Melendo, Marc Navarro i Marc Roca, poden anar cedits al gener a un altre club perquè, de moment, no tenen gaire minuts amb Quique Sánchez Flores. I el filial camina imparable a tercera divisió, amb joves que truquen a la porta com ara Pipa i Puado. Si han de fer el salt al juny ajudaran a quadrar els comptes i donaran aire a l’escala salarial.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)