L’Espanyol s’estrenava al Metropolitano amb el repte de sumar una nova gesta al seu currículum: ser el primer que guanyava en la lliga al feu madrileny. I què van fer? Doncs ho va aconseguir amb gols de Melendo i Baptistão. Així són els blanc-i-blaus: obtenen un triomf de prestigi on ningú aconseguia guanyar des del 17 de gener. La temporada ha estat nefasta, i l’únic punt d’ancoratge, on han tret el cap, ha estat davant dels grans. L’equip de Gallego va signar un partit imperial a tots els nivells. Seriós en defensa, intens en les accions defensives i aplicat en el rigor tàctic. Un còctel perfecte per anar atacant les poques debilitats dels locals. Els madrilenys es limitaven a controlar les escomeses i a deixar lliure circulació de la pilota fins al llindar de l’àrea d’Oblak. L’Atlético vivia còmode en aquest escenari. De fet és el seu hàbitat natural. Contenció en els esforços i fortalesa defensiva a prova de qualsevol ensurt. Només 4 gols en 17 partits de lliga deixaven clar que viure en aquest vertigen era una cosa totalment natural. Un llop amb pell de xai que aviat va mostrar la seva cara més ferotge. Un contraatac va acabar amb un xut ajustat al pal de Vitolo. Era l’ocasió més clara del partit, i l’Atlético no havia tingut cap mena de necessitat de portar els galons del partit. Impermeable en defensa i afilat en atac. Pur Atlético de Madrid.

L’Espanyol continuava remenant la pilota però no acabava de concretar cap oportunitat de gol per sacsejar el partit, fins que va aparèixer Gerard Moreno. El de Santa Perpètua es va inventar una jugada a la frontal amb un driblatge sec. Va veure un forat i es va perfilar per llançar una fuetada que va anar camí de porteria. Oblak va tocar la pilota amb la punta dels dits, prou perquè es desviés i impactés al pal.

La dinàmica del partit es va mantenir després de la represa, ja sense David Gallego a la banqueta. El tècnic de l’Espanyol va ser expulsat per haver fet observacions al col·legiat al túnel de vestidors. El guió es va trencar amb una jugada aïllada. Baptistão lluitava per una pilota a la frontal i el rebuig va caure a Melendo dins l’àrea. El davanter no s’ho va pensar dues vegades, va xutar a porteria i va fer inútil l’estirada de Savic per evitar el gol. El petitó ja va ser el botxí del Barça en la copa, i ahir feia el seu segon gol de la temporada. Una altra diana per a la història. L’Atlético no rebia cap gol a casa en els últims dotze partits que hi havia jugat, i no perdia des del 17 de gener passat, contra el Sevilla, en la copa. La diana va obligar els madrilenys a obrir-se més per buscar l’empat, i això va donar més oportunitats a l’Espanyol per buscar el segon gol. Baptistão la va tenir en un contraatac perfecte, però va topar amb Oblak. El seu rebuig el va recollir Gerard Moreno, que també va topar amb l’eslovè. El porter mantenia viu l’Atlético, que només generava perill en jugades d’estratègia. L’Espanyol en volia més i mereixia més pel futbol desplegat. Gran jugada coral dels blanc-i-blaus que culminava Melendo assistint Baptistão. El brasiler clavava un xut ajustat al pal per fer el segon i alimentar l’immens partit fet. Era la sentència.