Joan Francesc Ferrer, Rubi, es va plantar l’agost del 2017 davant dels futbolistes de l’Osca i els va mirar als ulls: “Tenim equip per pujar a primera i ho farem.” Més d’un dels seus deixebles se’l va mirar amb incredulitat i pensant que el tècnic català era curt de gambals. Al final el temps i l’actitud dels seus futbolistes li van donar la raó. Ahir, sense revelar la totalitat de la primera conversa que va mantenir amb els seus futbolistes, va deixar entreveure que el seu objectiu és aconseguir la sisena posició: “Jo a la plantilla els he plantejat uns objectius molt ambiciosos perquè hi crec. Hi ha cinc equips que són molt poderosos. Però després hi ha la resta d’equips, que estem a un nivell semblant.” Aquesta valentia, ja no només en el discurs futbolístic, sinó també en els paràmetres classificatoris que es volen assolir, xoca amb la dècada grisa dels últims anys i suposa trencar la zona de confort en què s’han acostumat a viure de manera recurrent els futbolistes de l’Espanyol. Rubi no vol que els seus futbolistes es relaxin i ara els està estimulant amb un repte col·lectiu important. Assumint que tenen més capacitat de la que han demostrat.

Ara caldrà veure si la directiva agafa el guant i concedeix al tècnic els tres fitxatges que ha demanat per arrodonir la plantilla i fer-la competitiva per aconseguir els objectius ambiciosos que vol perseguir.