L’Espanyol està en plena contenció de la seva despesa. La màxima és fer més amb menys en un context en què el futur accionarial de l’entitat no està clar. Chen Yansheng està buscant un comprador per al club o, si més no, un soci estratègic per treure’s part del deute a què es va sotmetre la seva matriu, Rastar Group, i el més important: complir amb la directiva del govern xinès. El fitxatge del director general executiu, Roger Guasch; el retorn, fa un any, del director general esportiu, Òscar Perarnau, i el seu segon, Francisco Joaquín Pérez Rufete, com a director del futbol professional. La parcel·la esportiva té l’encàrrec de rendibilitzar al màxim el talent per posar a l’aparador els millors futbolistes i, alhora, reduir la despesa. La lliga ha fet oficial el límit salarial dels diversos equips de la lliga. L’Espanyol és el desè en la despesa total amb 56 milions d’euros, però és l’únic equip de primera que ha baixat la seva ràtio respecte al curs anterior, passant de 61 milions a 56. Però la intenció inicial del club era reduir la despesa en salaris encara més: fins als 49 milions d’euros. Al final ha quedat a mig camí, però aquesta dada és una mostra fefaent del full de ruta que té el club: obtenir guanys i així poder pagar els deutes que té amb Rastar.

Ara mateix l’única via per aconseguir aquests objectius és traspassar jugadors a l’estiu. I és que el principal actiu de l’Espanyol és la seva plantilla. “Tinc present el que vol el president, però ara no és moment de parlar de vendes sinó de rendiment”, declarava Rufete en una recent entrevista a L’Esportiu. El director de futbol professional té sempre a la boca la paraula rendiment. Sap que el cercle virtuós de l’Espanyol per no convertir-se en viciós està lligat a una bona temporada dels homes de Joan Francesc Ferrer, Rubi. La necessitat d’equilibrar els comptes i no fer minvar el rendiment esportiu implica tornar a fer una venda igual o superior als 20 milions d’euros que es van pagar aquest estiu per Gerard Moreno. Això donaria una certa flexibilitat als rectors esportius del club per poder reinvertir alguna cosa per portar-hi un futbolista de nivell. Més que mai, l’Espanyol està abocat a l’axioma de vendre car i comprar barat. Rufete ja va viure una situació crítica al València amb Amadeo Salvo de president abans de l’aterratge del nou propietari Peter Lim. I tot això, en un context en què Chen Yansheng està buscant un soci inversor a qui vendre un tros del pastís accionarial, o bé una venda total. Aquests dos escenaris canviarien la situació actual, però ara mateix l’horitzó d’una venda es veu a mitjà o llarg termini per la dimensió de l’operació.

Una altra via per capgirar aquesta situació és trobar ingressos publicitaris extres gràcies a nous patrocinadors, i el principal cavall de batalla són els naming rights. Un bon contracte publicitari seria un bon gir de guió.