El detall de Granero

Floreixen els brots verds en el joc de l’Espanyol. Rubi repetia alineació per tercera vegada en quatre partits. Els protagonistes del festival contra el València es volien redimir després de la derrota davant l’Alavés. Un partit, el de Mendizorrotza, que es va perdre per errades puntuals. Ahir, l’Espanyol va estar fi en els detalls. L’acció de Granero és una d’aquelles que denoten la implicació dels futbolistes en el nou estil de joc. Ahir, un detall va canviar el guió i la cura en els aspectes més minúsculs del futbol són els que fan decantar la balança d’un equip sense consistència a un de competitiu. Els blanc-i-blaus volen ser competitius en tots els terrenys. La felicitat gegant el partit contra el València obligava a tornar a vestir-se de festa amb el Llevant.

El granota és un conjunt poc permeable, amb Paco López, un equip dur de digerir i letal al contraatac. Amb les seves armes va anar reduint el trànsit i la velocitat d’execució dels blanc-i-blaus. Primer amb una pressió alta i després amb una doble línia de quatre ben junta on només es despenjaven els davanters. L’Espanyol intentava arribar a la porteria contrària de totes les formes i maneres. A l’inici abusant massa del xut llunyà i, com més madurava el guió, ja dins de l’àrea. Borja Iglesias, després d’una assistència de Baptistão, va tenir una doble ocasió. La primera la va treure Oier i després del refús va engaltar la pilota, que va anar massa desviada. No va ser l’única rematada del gallec al llarg del partit, que va topar constantment amb un Oier molt ferm que va ajornar el triomf local. El Llevant buscava el gol percudint amb Morales o bé amb les faltes de Bardhi; una d’especialment perillosa que va obligar Diego López a lluir-se.

El gol de Sergio García va detonar el partit i els blanc-i-blaus van merèixer augmentar el seu compte golejador en el tram final. La mala punteria i la seguretat del porter granota va evitar un marcador més contundent. Fins a 22 rematades va fer l’Espanyol al llarg dels noranta minuts. Una xifra reveladora de l’equip que està creant Rubi. La gent s’està divertint al RCDE Stadium. El temps haurà de dir fins on s’aguanta aquesta tendència i els resultats, però tot fa intuir que el marge de millora és ampli i que aquest equip no té límits. No els té perquè els primers que no se’l volen posar són els mateixos jugadors. El futbol és dels futbolistes i Rubi ha aconseguit implicar-los a còpia d’exigència diària, però amb prou flexibilitat per no ser un sergent. Tots hi guanyen i, de moment, els blanc-i-blaus dormiran en zona europea abans de visitar el Bernabéu.