Sergio García-Baptistão-Borja Iglesias: la davantera del nou Espanyol ja es comença a poder recitar de memòria. Rubi va optar per Piatti en la primera jornada de lliga al camp del Celta, però des d’aleshores el tècnic maresmenc ha repetit equip amb la presència dels tres davanters centres de la plantilla en l’onze titular. “Ara estem jugant amb tres davanters, però hi haurà dies que no serà així. Amb els jugadors que tenim podem provar altres fórmules”, va explicar Rubi, que, tot i les poques variacions en aquest primer tram de la temporada, vol mantenir la tensió en tots els seus jugadors.

El cert, però, és que el de Vilassar sembla que està d’acord amb la fórmula d’ocupar els extrems amb dos futbolistes més acostumats a jugar en la punta d’atac i que, a més, s’acoblen molt bé amb Borja Iglesias, el gran fitxatge de l’estiu –i per poc, gairebé únic– i l’encarregat d’ocupar el buit deixat per Gerard Moreno com a principal referència ofensiva. “Baptistão ens dona molta verticalitat i és un jugador molt profund; Sergio García és un futbolista que elabora molt i aporta molta claredat en la zona d’atac, i Borja Iglesias combina les dues coses. M’agrada aquesta combinació”, va explicar el preparador blanc-i-blau en acabar el partit contra el Llevant, en què Sergio es va estrenar com a golejador.

Tot i tenir un radi preferent d’acció similar, els tres davanters han trobat la fórmula per conviure plegats i aprofitar els moviments dels seus companys. Partint de la banda però amb desmarcatges constants en l’interval entre el lateral i el central, Baptistão i Sergio García s’aprofiten del treball d’Iglesias, prou corpulent per bregar en pilotes aèries amb els centrals rivals però capaç també de caure als costats quan és necessari.