Molt han canviat les coses des de l’última visita de l’Eibar a Cornellà. Un record que, gairebé mig any després, l’aficionat de l’Espanyol no ha oblidat ateses les conseqüències que se’n van derivar. Aquell solitari gol de Lombán, a banda de suposar la tercera derrota consecutiva de l’Espanyol en el tram final del curs, va certificar la fi de l’etapa de Quique Sánchez Flores a la banqueta i l’inici d’un ressorgiment per a molts difícil de preveure en aquell moment. “Quan un entrenador arriba a un club, el que més l’omple és que les idees tirin endavant, però sobretot el convenciment dels jugadors”. “Tinc un exemple molt present. Contra el València vam rebre elogis i després va venir l’Alavés. Ens agraden els elogis perquè treballem perquè la gent estigui contenta, però els hem de canalitzar atès que, si et passes de confiança, tens problemes”, va destacar Rubi, arquitecte de la metamorfosi que ha viscut un equip per al qual el marge de millora és ampli.

L’objectiu, doncs, és clar per a un Espanyol amb rotacions que aquest vespre intentarà mantenir la solidesa a casa i corroborar així les bones sensacions ofertes al Bernabéu. Una empresa gens fàcil per als blanc-i-blaus, no tan sols pels bons registres assolits per l’equip basc a Cornellà –dues victòries, un empat i una derrota–, sinó per les dificultats que ha tingut l’equip a l’hora de mantenir una certa regularitat com a local en els últims anys. Sense anar més lluny, l’Espanyol s’ha de remuntar al curs 2016/17 per trobar l’última ocasió en què va ser capaç d’enllaçar més de dos partits seguits vencent –entre les jornades 24 i 31 va encadenar quatre triomfs: Osasuna, Las Palmas, Betis i Alavés–. “Els dos partits que hem disputat a casa van tenir un ambient fantàstic. M’agrada que la gent sigui optimista, després ja veurem si també és realista, però aquí hi ha un grup de gent que volem que l’afició estigui contenta”, va explicar el tècnic de Vilassar de Mar.