Espanyol

Chen demana més temps

Crisi. El govern xinès l’obliga a complir la normativa estatal de retornar els crèdits atorgats pels bancs abans del 30 de juny. La quantitat és de 61 milions però esperen renegociar

El director general corporatiu, Roger Guasch, acompanyat del director general esportiu, Òscar Perarnau, i el director de coordinació i gestió de negoci, Mao Ye Yu, estan aquests dies a Guanzhou reunits a la seu del Group Rastar amb el president, Chen Yansheng. La cimera tenia com un dels eixos principals la renegociació del deute a curt termini per flexibilitzar la tresoreria del club blanc-i-blau. El mandatari xinès ha comunicat als seus subordinats que el marge de maniobra és poc i, com avançava la COPE, hauria de retornar els diners el juny del 2019. En concret, la quantitat que hauria de retornar el Grup Rastar, propietari de l’Espanyol, és de 61 milions d’euros. Aquests són els préstecs que es deuen directaments als bancs xinesos i on el conglomerat que controla el club blanc-i-blau és l’avalador. Concretament és un deute a curt termini, que és de 31 milions d’euros i que el club vol renegociar i que venç el març del 2019. Aquest crèdit ja es va renegociar l’any passat i després hi ha un segon crèdit, de 30 milions d’euros, i la intenció és allargar-lo a llarg termini. Una xifra total de 61 milions d’euros.

La targeta de presentació del bon moment de l’equip era el millor aval per seduir Chen Yansheng i les autoritats xineses pels actius de la plantilla. Caldrà veure com evoluciona tot i si Guasch pot aconseguir el seu objectiu de donar més temps a Chen. Tot i això, el govern de Xi Jinping és estricte en aquesta qüestió i vol tenir els diners a la caixa com més aviat millor, però a favor de l’Espanyol juga el seu nivell de deute i els actius que té. Fins ara Chen Yansheng se n’ha sortit bé a l’hora d’ajornar els crèdits i ara ho esperen repetir. Tot i això, la normativa estatal hi juga en contra. El gegant asiàtic fa temps que ha decretat una prerrogativa estatal que té com a objectiu frenar la fuga de capitals i posar fi al que Xi Jinping ha anomenat “inversions irracionals d’empreses xineses a l’estranger”. El negoci futbolístic està en el punt de mira i la inversió d’empreses xineses en equips estrangers va significar una inversió a l’exterior de 2.100 milions d’euros durant el període 2014-17. Aquest objectiu s’ha traduït en un escrutini detallat de les finances i els deutes de les empreses del gegant asiàtic amb un ferotge control de capital i del crèdit bancari.

La quantitat total que Chen ha invertit en l’Espanyol, des de la seva adquisició inicial el novembre del 2015, voreja els 155 milions d’euros. El magnat xinès va invertir en un moment on la política governamental volia mostrar el seu múscul financer. Xi Jinping, aficionat al futbol, volia fer de la Xina una gran potència d’aquest esport a còpia d’elevar la inversió pública i promoure la privada, fins i tot el president del govern va incloure assignatures d’aquest esport als col·legis. Va ser un moment en què els empresaris xinesos, i aquí també va participar Chen Yansheng, es van gastar diners a cabassos per aconseguir una trentena de club arreu d’Europa. El govern xinès es va encarregar de donar totes les facilitats de finançament perquè els conglomerats fossin propietaris de clubs del vell continent.

El viratge ha estat total i la normativa ha donat un gir copernicà des de l’estiu del 2016. Chen ha aguantat fins ara i, si vol mantenir els favors del govern estatal, es veu obligat a reduir el seu endeutament repatriant capital de manera efectiva per enfortir l’economia del país. Chen ha comunicat les peticions governamentals als executius blanc-i-blaus que es reuneixen amb ell al llarg d’aquesta setmana.

El context reforça més la sensació d’una venda de l’Espanyol de Chen. Fins ara no hi ha res real. Cap oferta concreta damunt la taula, però és evident que el mandatari xinès està buscant un soci inversor que posi els 61 milions que deu o una quantitat propera a aquesta xifra. A mesura que passin els mesos, anirà agafant força la venda de tota la seva participació, ja que difícilment trobarà un soci accionista que posi una gran quantitat de diners sense tenir poder de decisió. De fet, els assessors de Chen ja li han dit que aquesta seria la millora via: una venda total.

EL PERILL LATENT

Els rumors d’una venda es tornen a fer patents, el magnat continua buscant inversors

L’Atlético i la desinversió de Wanda, el paradigma

El grup Wanda, de capital xinès, va entrar el gener del 2015 a l’Atlético de Madrid comprant el 20% de les accions por 45 milions d’euros. Tres anys més tard, el febrer d’aquest any, el magnat xinès Wang Jianlin es venia tota la seva participació al club madrileny dins del pla del conglomerat Wanda per reduir el seu deute a l’estranger i complir les directives del seu govern de limitació de les inversions en clubs de futbol estrangers, hotels, cinemes i indústria de l’entreteniment.

Wang Jianlin va ser la primera empresa de la Xina continental a invertir en un club europeu de futbol el gener del 2015. Chen va seguir els seus passos el novembre d’aquell any i haurà de fer el mateix moviment de retirada.

Recentment, Li Yonghong va sortir del Milan després d’una inversió de 740 milions d’euros, o Tony Xia, de l’Aston Villa de la Premier, que va perdre 50 milions pel camí. L’Slavia de Praga o el Northampton (quarta divisió anglesa, la League Two) també han vist com el seu capital xinès s’esvaïa d’una manera prematura.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)