El rugit del Panda

L’estat d’ànim de l’Espanyol el representa a la perfecció Borja Iglesias. El seleccionador estatal, Luis Enrique, va ser un espectador de privilegi des de la llotja de Cornellà. El Panda, un futbolista que fa només uns mesos estava a segona, s’ha vestit com un golejador letal. Un killer que va obrir la llauna en un partit que se li ennuegava, a l’Espanyol. El gallec està en un moment dolç. Suma sis gols. Quatre en els últims tres partits. El gallec, a còpia d’eficàcia, ha esborrat els dubtes que hi havia sobre el seu rendiment i també ha difuminat el pes que tenia a la motxilla de ser l’hereu de Gerard Moreno. No és un detall menor. El gallec disfruta a l’Espanyol i el català es desespera al Vila-real. Borja Iglesias va marcar un senyor gol de cap. Rematada de davanter centre de tota la vida amb el cap després d’una deliciosa assistència de Dídac Vilà era el detall clau per desfer el nus d’un partit complicat davant l’Athletic Club. Han passat 11 jornades de lliga i la situació de privilegi dels blanc-i-blaus no és una anècdota. La segona posició no és casual i es fonamenta en un ritme immaculat a casa. Els deixebles de Rubi són els únics de la lliga que compten tots els seus partits per victòries. La llista de víctimes ja suma cinc. Cornellà és un fortí. Quinze punts que valen el seu pes en or i que expliquen la bonança blanc-i-blava: segons a la classificació amb 21 punts. Sis jornades consecutives sense perdre i amb la sensació que el camí fet, que és molt bo, encara hauria pogut ser més excels perquè els blanc-i-blaus han competit en tots els escenaris i s’ha deixat algun punt que encara els hauria pogut propulsar més en la classificació.

Estem davant d’un Espanyol gegantí i que ahir va donar una nova versió dels seu joc. Era un partit de mastegar sorra. Els locals, per moments, van perdre la possessió i abusaven de la pilota en llarg. La defensa a l’home de l’Athletic Club se li ennuegava als catalans. Rubi va apostar pel seu onze clàssic amb la tornada de Leo Baptistão, que no jugava des de la setena jornada a Vallecas, en substitució del lesionat Hernán Pérez. El guió del matx es va moure en un constant intercanvi de cop a la medul·lar on Marc Roca no trobava una sortida neta de pilota. Patia l’Espanyol per no trobar la seva zona de seguretat per traçar bons moviments ofensius. L’Athletic buscava l’error però el partit es va desnivellar amb una assistència de Dídac Vilà que va caçar Borja Iglesias. Primera rematada i gol. Màxima eficàcia. L’Espanyol agafava oxigen i confiança. El pla inicial basc s’esquerdava. Això ho va aprofitar l’Espanyol per esvalotar el partit i agafar més dinamisme en les seves accions. Unes sensacions que es van fer encara més sòlides després de la represa. L’Espanyol va carburar més en atac. Un contraatac perfecte va ser un clar símptoma, però Sergio García enviava a fora una picadeta que semblava anar cap al gol. Es lamentava el del Bon Pastor. No va ser l’única ocasió. Una gran jugada de Darder va ser el preludi d’una nova ocasió però el xut de Borja Iglesias es va estavellar al lateral de la xarxa. L’Espanyol perdonava el segon que necessitava per tancar el partit. L’Athletic club buscava més benzina ofensiva i Berizzo treia Susaeta i Muniain per buscar l’empat. Els ensurt defensius eren solucionats per David López i Mario Hermoso. Tots dos centrals van fer un partit perfecte en la línia de contenció. Luis Enrique prenia bona nota des de la llotja. Especialment de Mario Hermoso que aviat podria ser convocat per l’asturià. El seu paper dins de l’equip i el seu gran nivell també tenen una relació directe sobre el gran moment col·lectiu de l’Espanyol. Un equip que va iniciar la pretemporada amb neguit a l’entorn però que s’ha aixecat com un tità amb el pas de les jornades. El segon classificat de la lliga camina de manera impertorbable i la parròquia blanc-i-blava xala amb el seu equip. El crit de victòria després del xiulet final va ser unànime i aclaparador. No és un somni. És real. Aquest Espanyol va a totes i camina a cavall del rugit del Panda.