Espanyol

Un pou sense fi

L’Espanyol s’avança gràcies a un gol de Sergio García, però acaba perdent per errors defensius

Encaixa la seva cinquena derrota seguida en la lliga, una desfeta que alimenta els dubtes en una situació de falta de confiança i indefinició en l’estil de joc

Espanyol 1 betis 3

BETIS:Pau López; Francis, Mandi, Bartra, Sidnei, Junior (Tello, 41’); Lo Celso, William Carvalho, Canales; Joaquín (Javi García, 89’) Loren (Sanabria, 71). ESPANYOL:Diego López; Rosales, David López, Oscar Duarte, Pedrosa; Víctor Sánchez, Marc Roca, Granero (Darder, 69’); Baptistão (Piatti, 78’), Sergio García i Borja Iglesias (Hernán Pérez, 55’). GOLS:: 1-0 (23’) Sergio García; 1-1 (43’) Lo Celso; 1-2 (86’) Tello; 1-3 (91’) Oscar Duarte (pròpia porta).ÀRBITRE:Sánchez Martínez (col·legi murcià). Ha amonestat Joaquín (18’), Carvalho (23’), Borja Iglesias (45’), Mandi (53’), David López (56’), Víctor Sánchez (84’).PÚBLIC:partit corresponent a la setzena jornada de LaLiga Santander disputat al RCDE Stadium davant de 20.275 espectadors.

L’Espanyol no aixeca el cap. Tot i avançar-se, els blanc-i-blaus no van poder sumar cap punt per tallar la mala ratxa. Una dinàmica que comença a fer mal, i la motxilla pesa: cinc derrotes consecutives. Una trajectòria que els blanc-i-blaus no acumulaven des del novembre del 2009, amb Pochettino. Els deixebles de Rubi van caure per errors propis, i això que el gol de Sergio García semblava una benzina emocional molt preuada per trencar la mala ratxa. Ni així. La dura derrota es va gestar amb errors defensius no forçats. El primer, deixar que Canales arribés fins a l’àrea després de recórrer 50 metres. Més tard, una falta de Víctor Sánchez propiciava el segon gol de Tello, de falta. I, en ple desastre, Duarte es feia un gol en pròpia porta.

Els blanc-i-blaus són un conjunt ara mateix amb dubtes. Les incògnites comencen a la banqueta. Rubi no sap si fer dues passes endavant o bé apostar per ser més conservadors. L’alineació d’ahir n’era un bon exemple, amb Víctor Sánchez per pressionar el Betis. Un plantejament similar al de fa una setmana contra el Barça. Els dubtes tècnics també es traslladen als futbolistes. Confiats a l’inici de la lliga, ara es desinflen amb cada cop que reben en contra. No tenen aquella finor de principi de curs, i la dura ratxa fa incrementar les pors a l’hora de fer el futbol que exhibien. La sensació de desesperació comença a ser evident, i més quan jugues contra el Betis. Enfrontar-se amb els andalusos és abocar-se a una ruleta russa d’anades i vingudes. És un conjunt que proposa. No especula. Quique Setién només entén el futbol des de la possessió i les pilotes no es rifen. Tot té un sentit. L’Espanyol s’intenta emmirallar en aquest futbol. L’ha practicat durant un tram de la lliga, però els mals resultats l’han abocat a un cert conservadorisme. L’Espanyol continua a la recerca del seu origen i el Betis va fent amb un sistema de joc ja gravat amb ferro roent.

Els primers compassos de partit van ser un monòleg visitant. Domini absolut de la possessió, amb un Espanyol que mirava de treure-li la pilota amb una pressió alta. Els que van colpejar primer van ser els visitants. Penal de Rosales, ahir titular per la lesió de Javi López, del tot estrafolari. Descoordinació del veneçolà i Junior buscant la cama del defensa per forçar la pena màxima. Lo Celso va fallar des dels onze metres. Diego va endevinar la trajectòria de la pilota i es va tornar gegantí aturant el refús de Loren. L’Espanyol agafava autoestima. Més gran es va fer el partit per a l’Espanyol amb el gol de Sergio García. El davanter va rebre una deliciosa assistència de Baptistão, es va avançar a Mandi i, amb la punta de la bota esquerra, va posar el peu i va batre Pau López, xiulat ahir. Primera arribada de l’Espanyol i gol. Encert total. Segon gol de Falete, que posava fi al desert de golejadors. En els últims dos mesos, només havia marcat Borja.

El Betis quedava tocat i l’Espanyol va enfilar el camí cap al seu millor futbol. La primera part agonitzava i tot es va esquerdar. Canales va agafar una pilota per traçar un contraatac després d’un servei de banda favorable a l’Espanyol. El càntabre va recórrer 50 metres fins que es va plantar a l’àrea de Diego López. El mig va aixecar el cap i va assistir Lo Celso, que va enviar la pilota al fons de la xarxa. Regal de l’Espanyol. Error defensiu letal i col·lectiu que va suposar entregar l’empat.

L’Espanyol ho va intentar en un inici de la segona part esperançador, però no va ser suficient. L’últim quart d’hora va ser paradigmàtic. Gol de falta de Tello i gol en pròpia de Duarte. Tocats i abatuts. Mirades perdudes dels jugadors periquitos, que necessiten una reacció positiva i de moment no es veu per enlloc.

ELS VESTIDORS

Hem de pensar que podem millorar i no decaure. Ara és quan es veu la personalitat i l’esperit de lluita
J.F. Ferrer, ‘Rubi’
entrenador de l’espanyol
Ens hem hagut d’exigir al màxim. Estic content amb aquest triomf perquè és una victòria de mèrit
Quique Setién
Entrenador del betis
Hem de treballar el tema mental i tornar als orígens. Hem fet coses bones i ho podem tornar a fer
David López
defensa de l’espanyol
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)