Espanyol

El gran dilema blanc-i-blau

El debat. Cal fer cas de les dures estadístiques o bé confiar en la feina feta a principi de curs i en les sensacions que transmet l’equip malgrat el desgast que suposen les sis derrotes consecutives?

L’Espanyol arriba a les vacances de Nadal en un moment complicat. Els blanc-i-blaus van certificar, al Wanda Metropolitano, la sisena derrota consecutiva en la lliga. Una dinàmica perillosa que ha capgirat de manera radical la bona ratxa de principi de curs. L’equip s’ha desinflat com un globus en una festa infantil. Si fa un mes mirava cap a les posicions de privilegi, ara el perill real és acostar-se de manera directa als llocs de descens. Una situació totalment inversemblant. Els jugadors i el cos tècnic aprofitaran aquesta aturada per reflexionar i trencar amb la rutina dels últims partits i resultats. Però tornaran a la realitat el 29 de desembre, quan els deixebles de Joan Francesc Ferrer, Rubi, comencin a preparar el duel contra el Leganés del 4 de gener. Ara mateix, en l’horitzó només hi ha aquest partit. O caixa o faixa. Sense discussió. Els blanc-i-blaus no poden fallar al RCDE Stadium. Una derrota faria saltar totes les alarmes de manera definitiva i en la ment dels directius gravitaria prendre mesures dràstiques.

Més enllà d’això, la davallada de resultats preocupa, però de manera relativa. La força de Rubi és el gran futbol que va exhibir l’equip en el primer tram de la temporada. Això és el motiu principal per a la calma que impera dins del club i, en part, en l’entorn. A més, en l’última derrota contra l’Atlético es va tornar a veure un equip competitiu. L’Espanyol va tractar d’igual a igual els colchoneros i només l’encert d’Oblak va impedir que els periquitos obtinguessin un premi més gros. La derrota al Wanda Metropolitano arriba embolicada amb el color verd de l’esperança per la personalitat que va mostrar l’equip, lluny de la imatge en el derbi contra el Barça i de les pobres prestacions que va mostrar contra el Getafe. Va ser una derrota semblant a la del Sánchez Pizjuán i va recordar les espurnes de bon joc que es van ensumar contra el Betis a Cornellà.

Les bones sensacions contrasten amb la fredor dels números. Els blanc-i-blaus no es poden abstreure de la davallada de resultats. En els últims sis partits, l’equip ha encaixat setze gols i només n’ha fet tres. Molts veuen aquí un problema estructural de joc que cal corregir de manera immediata. D’altres, la necessitat de prendre mesures dràstiques, com fer fora l’entrenador. El dilema que plana sobre l’Espanyol és si ha de fer cas de les estadístiques o bé confiar en la feina feta i en les sensacions competitives que transmet l’equip. De moment, l’ànima del conjunt blanc-i-blau i la fe dels futbolistes en el seu tècnic conviden a pensar que no hi haurà cap sacsejada, però és evident que cap entrenador pot continuar aguantant una ratxa infinita de resultats adversos. Rubi està abocat a obtenir una bona quota de punts contra el Leganés, la Real Sociedad i l’Eibar, els propers compromisos en la lliga, per silenciar les veus més crítiques i salvaguardar el seu lloc. Tres resultats adversos serien letals per al maresmenc i per al projecte que tan bé va començar.

EL FUTUR, EN JOC

Rubi ha de redreçar la nau contra el Leganés, l’Eibar i la Real a còpia de resultats

LA VISIÓ DEL CLUB

Es mostra confiat, i el millor aval és la imatge donada a principi de curs i la gestió de l’equip

LA PLANTILLA

Està alineada amb el tècnic i no hi ha cap fissura per seguir amb el model de joc

La pitjor ratxa històrica en la lliga

Rubi i els seus deixebles han igualat la pitjor ratxa històrica de l’Espanyol en la lliga amb sis derrotes consecutives: Sevilla (2-1), Girona (1-3), Getafe (3-0), Barça (0-4), Betis (1-3) i Atlético (1-0). Una situació que el club blanc-i-blau només havia viscut en quatre ocasions. L’última va ser amb Javier Clemente a la banqueta (2003/04). El basc, però, va ser rellevat en la jornada 10 per Luis Fernández, que va aconseguir la permanència en una bona segona volta. Els altres antecedents corresponen al curs 1992/93, amb Nova de tècnic, una temporada en què el club va acabar baixant a segona; al 1990/91, amb Luis Aragonés, que, tot i això, va seguir en el càrrec tot el curs i es va salvar del descens, i al 1945/46, quan l’equip va acabar jugant la promoció de permanència.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)