L’esperança porta el nom de Rubi
L’Espanyol s’ha posat en mans de l’entrenador maresmenc per capgirar la desafecció de la seva massa social i reconduir la parcel·la esportiva
Joan Francesc Ferrer, Rubi
(Vilassar de Mar, 1970), va ser presentat el 4 de juny passat com a nou entrenador de l’Espanyol. La seva arribada no s’entén sense la marxa de Quique Sánchez Flores. La directiva del club havia traçat un pla específic per encertar-la de ple en el perfil del nou inquilí de la banqueta. El maresmenc va complir tots els paràmetres exigits. Un estil molt allunyat de la grandiloqüència del seu antecessor madrileny. L’Espanyol, com a club, i l’afició es posaven en mans del que havia estat deu anys enrere tècnic del filial blanc-i-blau. Un repte gegantí per a un Rubi que tenia l’oportunitat d’agafar un projecte de primera des de l’inici i no un tren en marxa com li va passar a Gijón o Llevant. “La meva aposta serà valenta. Així és com intentaré que jugui l’Espanyol. Prefereixo guanyar per 3-2 que guanyar per 1-0”, deia com una de les seves proclames de capçalera en el decurs de la seva presentació en societat. El tècnic arribava amb un currículum treballat en el futbol modest. Ningú li ha regalat res i amb l’èxit rotund d’haver pujat l’Osca a primera. El seu discurs natural i fresc, sense histrionismes, ràpidament va captivar l’afició. Rubi, periquito de base, coneix més que ningú el sentiment d’una afició massa adolorida durant massa temps i sap que una de les millors medicines per recuperar els fidels és oferir un bon espectacle. El de Vilassar de Mar ho va aconseguir de manera ràpida i convincent en poques jornades, en què va situar el seu equip en zona europea i, fins i tot, amb possibilitats reals de fer el salt al lideratge. Més enllà dels punts, Rubi va encisar la parròquia blanc-i-blava amb el seu futbol versàtil i d’atac mitjançant la possessió. El camí també ha anat acompanyat de la recuperació de molts futbolistes que semblaven acabats amb l’anterior tècnic, com ara Mario Hermoso, Marc Roca, Dídac Vilà o Javi López. Feia més amb menys conscienciats que es tenia una plantilla inferior a la del curs passat.
Els dubtes de final d’any
Les coses s’han torçat en aquest tram final de lliga, en què l’Espanyol ha vist com sis derrotes consecutives han alimentat els dubtes. Més enllà d’això, Rubi ha capgirat la tristor d’una afició deprimida i que no creia en el seu equip ni en les seves possibilitats després de la marxa d’un referent com Gerard Moreno. L’Espanyol s’ha aixecat d’aquesta marxa i ha creat nous ídols com ara Borja Iglesias, que, a còpia de gols, s’està fent un raconet en els cors de tots els aficionats periquitos. El primer tast de la temporada ha estat bo per a Rubi tot i aquest recent ensurt. La plantilla creu cegament en el seu tècnic i l’afició també el veu com el veritable alquimista de les il·lusions blanc-i-blaves. Un tècnic que hi posa passió, treball i esforç per fer que el somni i el gran repte de la seva carrera no es converteixi en un amor d’estiu sinó que sigui una relació llarga i duradora. Si ho aconsegueix, l’Espanyol trobarà l’estabilitat que està buscant des de fa molts anys i que necessita per créixer a tots els nivells. Si es transita pel camí invers, l’entitat tornarà a ficar-se en un altre cul-de-sac i viurà un altre episodi ple de turbulències. El 2018 ja està tancat i barrat i tocarà obrir un 2019 ple de sorpreses.
Notícies
Dijous,25 abril 2024