Leo Baptistão hauria pogut ser l’home del partit. El brasiler va disposar de fins a tres bones ocasions de gol per tancar el partit i evitar el patiment generalitzat a les graderies del RCDE Stadium. El davanter es va estrenar amb una rematada de cap en la primera part, i a després de la represa va tenir dues oportunitats més. Un mà a mà amb Cuéllar en què la pilota es va anar als núvols, i una rematada a cinc metres de porteria que va marxar fora davant les lamentacions generals. Quan faltava un quart d’hora per al final del partit, Rubi va canviar el brasiler per fer entrar Hernán Pérez. El brasiler va caminar capcot cap a la banqueta. Es va asseure i es va posar a plorar. La dessuadora li servia per cobrir-se les llàgrimes i els companys que tenia al costat intentaven consolar-lo. Era la imatge de la desolació d’un futbolista que ho fa tot bé però que no acaba de rematar tot el joc que genera. És un dels seus mals, i també el d’un Espanyol que té en la definició una assignatura pendent.

L’altra cara de la moneda és Borja Iglesias. Un futbolista que ja suma nou gols amb el fet contra el Leganés. “No ha estat el nostre millor partit però estem contents d’haver trencat aquesta mala ratxa. Hem tingut moltes ocasions i ha estat una llàstima no haver fet el segon per viure un final millor”, deia el gallec, que explicava el seu gol després d’un gran xut de David López. “Vaig seguir la jugada pensant si podia caure en el travesser i estant atent al refús.”