“No és una final, és un partit de futbol”, deia dilluns Diego López quan era qüestionat pel duel de dissabte contra el Rayo Vallecano. El conjunt madrileny arriba al RCDE Stadium després de perdre contra el Leganés. Els de Vallecas són els que marquen la línia de descens amb 23 punts, dos menys que l’Espanyol. Perdre no entra en els plans dels futbolistes blanc-i-blaus ni del cos tècnic. Dins del vestidor el discurs se centra a despressuritzar l’ambient però, qui més qui menys, sap que contra el Rayo l’Espanyol es juga part de la temporada. No en forma d’un cara o creu definitiu, però sí per decidir cap on ha d’apuntar l’equip: lluitar per evitar el descens o bé recuperar el temps perdut i situar-se entre els deu primers amb certa comoditat. Més enllà d’això, també hi ha en joc el projecte de Joan Francesc Ferrer Rubi. El tècnic va començar com un coet la lliga però s’ha anat frenant en les últimes onze jornades, en què només ha sumat quatre punts. Perdre contra el Rayo podria abocar la directiva a prendre mesures dràstiques i posar sobre la taula un ultimàtum a l’entrenador. Els futbolistes són els primers que ho saben; de fet, el partit a Vila-real va ser un cara o creu. L’Espanyol o, millor dit, els seus futbolistes van fer el mínim exigible: empatar a La Ceràmica. La forma com es va produir l’empat va camuflar el mal joc de la primera part. Un punt miraculós que ha de servir de vitamina dissabte. Un resultat que va evitar que hores d’ara Rubi tingués un ultimàtum sobre la taula per al partit contra el Rayo. L’empat edulcorant ha donat oxigen al projecte de Rubi i els futbolistes han fet pinya al voltant del tècnic. Diego López ja va ser clar dilluns. Una defensa aferrissada del maresmenc que no s’acostuma a veure en les latituds del futbol. Els jugadors tenen a les seves mans el futur de l’entrenador i de la temporada. La classificació està molt ajustada i el que ara sembla un malson pot convertir-se en una anècdota si s’encadenen una sèrie de bons partits. Aquesta és la filosofia a la qual s’aferra Rubi i el seu cos tècnic. Estan convençuts que acabaran entre els deu primers després de l’arribada dels nous reforços, la recuperació dels lesionats i aparcada la fatiga de la copa. La fe i les previsions, però, s’han de conjugar amb les matemàtiques i, vist el calendari, l’oasi blanc-i-blau s’ha d’assegurar en l’avituallament casolà, i els pròxims tres partits com a local seran clau per fugir del descens i esvair les pors. Rayo Vallecano, Osca i Valladolid són els adversaris. Tres equips que lluiten per evitar el descens i que estan en una situació semblant a la dels catalans, tret de l’Osca, cuer amb només 15 punts. L’Espanyol necessita guanyar aquests tres partits per sumar al seu favor el goal average i encara més, enllestir mitja permanència i mirar les últimes jornades cap avall. No treure un bon coixí de punts en aquesta sèrie de tres partits situaria l’Espanyol en un bon embolic i faria saltar pels aires el projecte de Rubi.