La lliga actual és el campionat de les oportunitats. Una ratxa nefasta de 4 punts sobre 33 possibles hauria condemnat qualsevol equip a la mediocritat i a lluitar fins al final per fugir dels llocs de descens. El campionat present està propiciant múltiples combinacions i l’equip que tingui un mínim de regularitat pot fer un salt important en la classificació. Ara mateix, l’Espanyol té 29 punts al seu caseller. Està a set punts del sisè lloc que ocupa l’Alavés amb 36 punts. Res és impossible. Estem davant una de les lligues més competides dels últims temps i aquí els homes de Rubi estan en disposició d’explorar camins d’èxits si afinen la melodia en els pròxims partits. Cada victòria és un petit tresor en una lliga on cada punt se sua amb sang i on, a la cua, cap equip està clarament despenjat.

El primer escenari que se li presenta, a l’Espanyol, és una pantalla doble. Té dos partits consecutius a casa contra l’Osca, el cuer, aquest divendres, i la setmana vinent es veurà les cares amb el Valladolid. Fins ara els deixebles de Rubi han fet del RCDE Stadium el seu punt fort on han tret 21 punts dels 29 que tenen. Era un fortí absolut en el primer tram de la temporada, on va enllaçar cinc triomfs consecutius i ho ha de tornar a ser per créixer en les seves aspiracions d’acabar entre els deu primers i explorar altres camins més ambiciosos com ara aspirar a la sisena posició. L’assalt a les posicions de privilegi no és cap utopia, però per fer-ho cal ser una piconadora a casa i això implica sumar els pròxims sis punts en joc.

Fins ara els blanc-i-blaus s’han mostrat fiables amb els conjunts inferiors de la taula que han visitat el seu estadi. Els ha guanyat tots. Encara més, Rubi presenta la millor targeta d’eficàcia de l’era Cornellà. Ha sumat el 64% dels punts en joc. Un clar contrast amb l’atonia a fora, on només ha guanyat un partit, precisament contra l’Osca, el seu pròxim adversari. Els periquitos han de posar fil a l’agulla per endollar la seva gent fins a final de temporada i una doble victòria seria el millor argument per revitalitzar una afició i un equip que encara no han dit l’última paraula. La trajectòria dels últims partits convida a cert optimisme. L’Espanyol ha enllaçat tres partits sense perdre gràcies als seus dos empats a domicili contra el Vila-real (2-2) i el València (0-0) i una victòria a casa contra el Rayo (2-1) amb una remuntada de taquicàrdia inclosa. L’equip ha recuperat part del terreny perdut gràcies a la solidesa defensiva i l’estat d’ànim general és creixent. Uns ingredients cuinats a foc lent que estan deixant enrere la mala ratxa de resultats. Una dinàmica que semblava una tragèdia, però que ben aviat es podria convertir en una anècdota.

Amb els números a la mà, aquest Espanyol és millor que el de l’any passat. Té dos punts més, però és inferior al de fa dos anys, el primer curs de Quique Sánchez Flores a la banqueta, on tenia 35 punts, sis més que ara. L’Espanyol, guanyant els pròxims dos partits, només quedaria a un punt de l’equip de Quique en la 26a jornada, que en tenia 36 per 35 possibles si es donen dos triomfs contra l’Osca i el Valladolid. Un conjunt que va acabar la lliga 8è amb 56 punts. La segona millor puntuació del segle XXI. Cornellà té la paraula per començar a somiar. “Tenim una bona dinàmica. Ens hem de fer forts a casa perquè venen dos rivals importants que poden marcar el camí”, deia ahir Marc Roca. Un escenari que pot disparar, de nou, la il·lusió de la parròquia blanc-i-blava.