Espanyol

Fugir de la zona de confort

Espanyol. La plantilla té com a repte sortir del desencís en aquest tram final de lliga per no caure, de nou, en la mediocritat de la classificació

L’últim empat contra l’Osca va fer molt de mal. Més enllà del joc en la segona part, el partit era clau per fer un salt en la classificació i acostar-se a la zona noble de la taula. La temporada actual és un camp de mines per a un equip que encara mira amb desig el gran rendiment de principi de curs. Aquella arrencada és ara la mesura de totes les coses. Els futbolistes estan convençuts que aquell futbol no va ser casual i que poden tornar a ser els d’abans. El debat intern és aquest: recuperar el vell prestigi i, de retruc, lluitar per alguna cosa important fins a final de curs. Ara mateix l’Espanyol té 30 punts. Una puntuació que situa el descens a set punts, que marca el Vila-real, però també la sisena plaça, que ocupa l’Alavés amb 37. Un punt d’equilibri que obre el camí a seguir; el patiment o bé aspirar a registres més gloriosos. Ara l’equip està en una zona de grisor i de certa mediocritat classificatòria. És la síndrome de la dècada grisa que persegueix el club i tota una afició que veu com passen les temporades sense pena ni glòria. Una frustració que ha anat encartonant, de mica en mica, el club, que necessita una espurna de felicitat per revifar-se amb força. El futbol és emoció i a l’Espanyol fa massa temps que les sensacions fortes i les alegries es viuen des del record.

Per això, l’inici de curs va ser un bàlsam. Un aire fresc que va fer creure en la il·lusió d’un bon any i no conformar-se a no patir per no baixar i presumir, un any més, que es continua viu a primera.

L’Espanyol és un dels equips amb més pedigrí de la lliga. Un club gran que necessita més que una simple permanència que amb el pas de les temporades ja no es justifica per si sola. Aquest és el veritable repte dels futbolistes. Molts d’ells senten ràbia per la situació i són conscients que han de fer més per engrescar una afició que va pel camí d’un nou any de letargia. Queden tretze jornades per aconseguir reblar el clau i millorar les estadístiques. Tot un món en aquesta lliga de les oportunitats en què ningú sembla el que és i fins i tot els equips més grans pateixen per guanyar els partits. És una batalla contra el conformisme i la pròxima pedra de toc serà contra el Valladolid a l’RCDE Stadium. El conjunt de Sergio González ho posarà difícil tot i que fa quatre jornades que no guanya. Un equip, igual que els blanc-i-blaus, que va començar la lliga com un coet sumant 16 punts en les primeres deu jornades però que només n’ha sumat deu en els últims quinze partits de lliga.

No fitxaran un recanvi de Piatti

El vicepresident de l’Espanyol, Carlos García Pont va deixar clar que l’entitat no s’està movent per signar un recanvi de Piatti, lesionat de gravetat al genoll i que es perdrà el que resta de temporada. Rubi volia un recanvi per a l’argentí, a causa de les moltes baixes que acumulava l’equip en atac, però els responsables esportius no confien en el rendiment immediat d’una nova incorporació amb poques garanties. “No em consten moviments per a fitxar i no tinc notícies de coses excepcionals”, va admetre el mandatari que, de nou, va donar el seu suport a la figura del tècnic deixant clar que confien plenament en la seva tasca.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)