Espanyol

El Panda, un amor d’estiu

Espanyol. És la peça més cobejada de la plantilla blanc-i-blava. El gallec va rebutjar marxar al gener a l’Everton però a l’estiu tot serà molt diferent

Borja Iglesias (Santiago de Compostel·la, 1993) és la peça més cobejada de la plantilla de l’Espanyol. El gallec s’ha estrenat aquesta temporada a primera divisió i tots els dubtes que hi havia amb el seu rendiment s’han evaporat. Convertit en un dels futbolistes més determinants del futbol estatal la seva condició de davanter el converteix en una peça molt llaminera. El gol es paga car i la relació entre el preu i la qualitat del punta és baixa. Un mercat que es mou en xifres estratosfèriques converteixen els 28 milions de la clàusula del gallec en un caramel per a molts equips que no tindrà problemes per afrontar-la.

El principal mercat del davanter és la Premier. El passat novembre l’Esportiu ja va avançar que els equips britànics el tenien subratllat com una incorporació prioritària de cara al mercat d’estiu. El seu joc d’esquena a porteria combinada amb una corpulència i verticalitat el converteixen en un futbolista apte per entendre el llenguatge futbolístic de les illes. D’aquest primer interès ja han passat quatre mesos i la projecció del panda no ha parat de créixer. Ara mateix el gallec ja suma 11 gols, xifra idèntica que el seu predecessor Gerard Moreno en la 27a jornada del campionat fa just un any. Un bon registre on cal sumar tres gols més a la copa. Molts ulls hi han ficats en Borja Iglesias que ja va rebutjar una oferta de l’Everton a l’hivern. Ara a l’estiu tot serà diferent. L’Espanyol ja s’ha resignat a veure com el seu futbolista més preeminent enfilarà el camí de sortida per buscar altres fites. Ara mateix tot depèn d’ell. Si arriba amb 28 milions d’euros, el club blanc-i-blau no podrà fer res per retenir-lo. “És bonic que t’arribin missatges de què et quedis i això em fa molt feliç. No penso en res més que ser jugador de l’Espanyol”, ha dit el jugador quan era qüestionat pel seu futur un cop acabi la temporada. El futbolista es mostrava ambivalent i obert a parlar d’una renovació de contracte o d’una possible sortida. “Quan estàs a gust estic disposat a parlar d’una renovació de contracte. Pot passar qualsevol cosa però, si arribés una oferta, parlaríem les parts però no m’ha arribat res”.

El futbolista ha tingut un degoteig d’ofertes que van arribant a la taula del seu agent que li tripliquen el salari que cobra a l’Espanyol. Una quantitat a la que ara no pot aspirar a igualar des de les oficines de Cornellà. A l’estiu haurà de prendre una decisió i escollir destinació. La seva edat, 26 anys, i el fet d’haver arribat tard a primera pot estimular al futbolista a fer les maletes per buscar un nou destí. El club blanc-i-blau té clar que el gallec només marxarà per la clàusula: 28 milions. Un negoci rodó per un Espanyol que va pagar 10 milions al Celta. Un pagament en quatre terminis de què fins ara només s’han abonat 2,5. Així doncs, el Panda serà un amor intens d’un estiu. D’aquells flirtejos passionals que et deixen un bon sabor de boca.

Facundo Ferreyra, a la recambra

Un dels punts de tensió en la negociació del fitxatge de Borja era la seva clàusula de sortida. Un estira-i-arronsa intens que, per poc, acabava amb les negociacions trencades. El club volia 40 milions de clàusula i l’agent del gallec 20. Al final es va quedar en un punt imig de 28. Un moviment del representant de Borja enfocat en facilitat una sortida a mig termini del panda. L’estratègia inicial era que el futbolista sortís el proper estiu però el seu gran rendiment ho accelerà tot. Per això, el club es va moure per lliga a Facundo. Una cessió fins el 2020 i amb una opció de compra de vuit milions. L’argentí és el recanvi del gallec.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.