Joan Francesc Ferrer, Rubi, va viure un primer tram de temporada fantàstic amb l’Espanyol. Tothom es felicitava pel seu fitxatge. La seva arribada va ser una onada d’aire fresc en un equip deprimit després del desengany viscut amb Quique Sánchez Flores. L’inici espectacular va donar pas a un tram de mals resultats i, ara, l’equip ha recuperat pistonada tot i veure trencada contra el Sevilla la ratxa de sis partits sense perdre. La lliga s’acosta a la recta final i els últims deu partits que queden marcaran els objectius de tots els equips, especialment els de l’Espanyol. Els blanc-i-blaus busquen refugi i estabilitat en aquest epíleg. La missió és fugir de la zona grisa de la classificació i albirar un futur esperançador a còpia de victòries. Ara mateix els deixebles de Rubi estan en l’anomenada “terra de ningú”. Un estat catatònic rutinari a les latituds blanc-i-blaves: el de no jugar-se res en el tram final de lliga. Europa és a nou punts i el descens a la mateixa distància. La glòria sembla inabastable i el desastre d’un descens sembla també impossible.

Arribat a aquest punt, l’únic bocí de felicitat seria una epopeia al Camp Nou. Territori especialment advers per a l’Espanyol. Els números són clars: els blanc-i-blaus no hi guanyen des de fa deu anys, amb el famós doblet de De la Peña. Des de llavors han encaixat nou derrotes consecutives en lliga. Rubi està preparant amb detall el partit. Sap que una victòria o fins i tot un empat serien uns ingredients ideals per reforçar la moral de l’equip en la recta final del campionat. El tècnic està treballant en dues vessants clares. La primera és l’aspecte psicològic. Fa dies que prepara un dispositiu tàctic que es basa a fer veure als futbolistes que estan capacitats per executar-lo amb èxit. El tècnic té clar que l’energia d’un derbi pot rellançar el seu equip fins al final de campionat i, de retruc, capgirar la mentalitat de l’entorn. El mateix tècnic continua en el focus de les crítiques de gran part de l’entorn per no donar un impuls al projecte esportiu, fins a l’extrem de pronosticar que el maresmenc se la juga en aquest final de curs tot i tenir contracte fins al juny del 2020.

L’altre aspecte és el purament tàctic. Rubi només ha fet un entrenament a porta oberta aquesta setmana. Una situació no gaire habitual en la seva rutina de treball. El preparador vol implementar diverses variants per torpedinar el joc interior i de circulació de pilota del Barça. Aquesta és la seva gran obsessió: com fer mal als blaugrana, conscient que tindrà poca estona la pilota. Aquí serà clau el rol dels migcampistes, en què podria variar el seu esquema poblant més la medul·lar i jugant només amb dos davanters com Wu Lei i Borja Iglesias. Dos futbolistes que hauran de buscar les pessigolles de la defensa rival amb la seva velocitat i les seves desmarcades. El tècnic té una espina clavada amb el 0-4 de l’anada a l’RCDE Stadium. Allà també va donar un cop de volant al seu esquema tàctic jugant amb Víctor Sánchez com a interior i Melendo de mitjapunta al darrere de Borja Iglesias. Rubi continua matisant el seu full de ruta per a dissabte i els jugadors ja comencen a visualitzar una heroïcitat: guanyar al Camp Nou. Un repte majúscul per a un equip que només ha guanyat un partit lluny del seu estadi contra el cuer. Amb aquest balanç és una utopia somiar amb una victòria, però la màgia del futbol sempre deixa oberta la porta a l’esperança. Només cal mirar com es va gestar l’últim triomf del 2009, amb un equip que era cuer i va sorprendre el líder sumant un triomf clau per a la salvació.