Passàvem per una situació dramàtica, érem cuers, i també, com ara, feia molts anys que no guanyàvem al Camp Nou. Al davant teníem un Barça molt poderós, que guanyaria sis títols. Però vam jugar a un molt bon nivell i vam tenir la sort, que sempre és necessària, amb l’expulsió de Keita. Aquell partit, en tot cas, va suposar un punt d’inflexió en la nostra temporada i vam salvar-nos.

No va ser una expulsió justa. Fins fa poc, pensava que Keita havia vist la segona targeta groga, però va ser vermella directa. Vaig rebre una entrada molt forta, que em podria haver fet mal, però no em va tocar del tot. L’expulsió va ser rigorosa, però crec recordar que l’any abans hi va haver el gol de Messi amb la mà...

No recordo res d’especial, però se m’acut la imatge que tenia en arribar al Camp Nou. L’afició del Barça tenia molt coll avall que ens guanyarien amb facilitat.

Perquè per al Barça també és un partit important, clau, i el prepara de forma especial. És un derbi. Hi ha equips, que no tenen ni el potencial ni la història de l’Espanyol, que han estat capaços de guanyar allà, al Camp Nou, però ho han fet perquè han aprofitat que el Barça estava despistat.

Haurem d’estar molt bé nosaltres i esperar que ells no tinguin el dia. És clau que sapiguem sortir de la primera línia de pressió i que no cometem errades. Amb Valverde, el Barça aprofita la qualitat dels seus jugadors i, quan li convé, juga directe.

En general, potser sí que s’està perdent aquest perfil de futbolista agressiu, en el millor sentit de la paraula.