L’Espanyol volia mirar cap a dalt i s’ha de resignar a no patir més del compte en les últimes vuit jornades de lliga. La permanència no està tancada i tocarà continuar remant fins al final. I això que els blanc-i-blaus es van avançar gràcies a un gol de Borja Iglesias. Havia fet el més difícil: marcar un gol a un equip tan hermètic com el Getafe, que només ha perdut dos partits a domicili. Però l’Espanyol s’ha abonat a no saber tancar els partits i donar peixet als seus rivals i el Getafe és el pitjor enemic en aquestes circumstàncies. Els madrilenys van equilibrar el marcador gràcies a un desajustament defensiu dels locals i van serrar les dents per no perdre el duel.

El Getafe és un equip rocós. És un conjunt que es penja del seu adversari com una paparra i que no el deixa respirar. Porta el contrari fins a l’extrem de la desesperació. Una tàctica sense pilota portada a l’extrem. Defensa sòlida i un joc coral en què no necessita moure gaire la pilota. No és casualitat que els madrilenys siguin l’equip que menys possessió tenen de la lliga, un 38% de mitjana, i també el que fa menys passades de la lliga. La circulació de pilota no va amb ell i sí les jugades verticals i a l’espai. Minimitza el seu rival i el porta al seu terreny: a una incomoditat repetitiva que és joia a ulls de Bordalás. El pla de joc del Getafe va funcionar a la perfecció. Qualsevol pilota dividida era com un tresor. Un baló d’oxigen per continuar respirant i aquí el Getafe va amb el ganivet entre les dents com un corsari a l’abordatge. L’Espanyol intentava moure la pilota però topava contra un mur i es lamentava camí cap a la desesperació més absoluta. Darder era la viva imatge de l’anarquia. El d’Artà perseguia ombres a tort i a dret orfe de pilota, el seu modus vivendi. I així s’anava desdibuixant la resta de l’equip. L’Espanyol no trobava cap seqüència precisa per fer mal al seu adversari i la desesperació anava en augment. Borja Iglesias, sempre il·luminat, tampoc trobava un camí per trobar porteria. Només va acaronar una via d’escapament: una assistència filtrada per a Wu Lei. El xinès es va plantar davant Soria, però el seu xut va ser atrapat pel porter andalús amb solvència. Era l’única ocasió clara de tota la primera part que va concedir un Getafe hermètic d’un Espanyol que va veure com Dídac veia una groga que l’impossibilitarà jugar dissabte a Montilivi.

L’Espanyol jugava per sota de les seves possibilitats i el Getafe es movia com un peix a l’oceà esperant una badada defensiva per emportar-se els tres punts i per poc ho aconsegueix en una falta lateral de Damián, que va rematar Mata ajustat al pal. En la jugada següent l’Espanyol aprofitava una errada de David Soria, que es quedava a mitja sortida en un cop de cap d’Hernán Pérez. Wu Lei va posar el peu per rematar i Borja feia el gol a porta buida. Després de dos llargs minuts consultant el VAR, el col·legiat atorgava el gol a l’Espanyol. Del possible 0-1 es va passar a l’1-0. El Getafe, sempre sòlid al darrere, queia en el seu propi parany gràcies a una ràpida maniobra local. Era el 12è gol del davanter gallec.

El gir en el marcador obligava el Getafe a fer més i sortir de la seva zona de confort. Bordalás variava el seu dibuix tàctic i donava entrada a un nou davanter, Molina, i un home de perfil més ofensiu a la medul·lar, Portillo, amb la missió de buscar l’empat. Rubi, al seu torn, oxigenava l’equip donant entrada a Granero per Melendo que sortia ovacionat. El noi de Sant Adrià es va convertir ahir en el futbolista més desequilibrant de l’Espanyol per la seva mobilitat. La grada no entenia el canvi, però Rubi es girava a la grada deixant clar que el menut davanter tenia problemes musculars. El Getafe anava cap endavant i l’Espanyol feia el camí invers. Poc va durar l’alegria. Ángel es va esmunyir entre els dos centrals per batre per alt Diego López i signar l’empat. 15 minuts va durar l’avantatge en el marcador d’un Espanyol que ja començava a sentir els primers xiulets de desaprovació des de la graderia. El partit va entrar en una fase final d’un carrusel sense un domini clar de cap dels dos equips. Mata ho va intentar amb un xut per sobre del travesser davant la desesperació de Diego López per la passivitat de la seva defensa. La rèplica arribava de peus de Wu Lei i d’una rematada de cap de Naldo. El partit agonitzava amb un empat que deixava fred un Espanyol que ha de treure la calculadora, no per mirar cap a dalt, sinó per no patir per la permanència que, ni molt menys, està tancada i que caldrà resoldre d’aquí a final de temporada i la pròxima pedra de toc serà a Montilivi contra el Girona.