Espanyol

L’última frontera

Espanyol. L’equip de Rubi, al marge de lluitar per Europa, té un altre repte: aconseguir la tercera victòria consecutiva en lliga, un fet que se li ha resistit al llarg de tota la temporada

L’Espanyol jugarà un partit emocionant demà davant la Real Sociedad. El RCDE Stadium acollirà el partit més vibrant de la seva història, com a mínim amb lliga, i amb permís de les semifinals jugades davant l’Athletic Club de Bilbao el 2015. La parròquia blanc-i-blava està davant un duel important per anar a Europa. Per fer-ho necessita el triomf i, de retruc, que l’Athletic no guanyi al Sánchez Pizjuán. Una combinació que li donaria el passaport per tornar a Europa 12 anys després de la final de Glasgow. Més enllà d’aquest fet l’Espanyol perseguirà un altre repte: sumar la tercera victòria consecutiva en la competició domèstica. Un fet que se li ha resistit durant tot aquest curs i què li ha fet perdre terreny i no viure més temps instal·lat en la zona noble de la classificació. Ara té l’oportunitat de fer-ho a la darrera jornada. Els blanc-i-blaus sumen la millor ratxa de la temporada amb vuit jornades sense perdre on han acumulat quatre victòries i quatre empats. Els deixebles de Rubi no han perdut des del passat 30 de març al Camp Nou. I arriben al duel davant la Real després de sumar dos triomfs davant l’Atlético (3-0) i el Leganés (0-2). En la primera volta van acaronar aquests objectius després de guanyar al Vila-rea (3-1) i a l’Osca (0-2) però no van passar de l’empat davant el Valladolid. Un gol de falta de Verde, al temps de descompte, va anul·lar l’avantatge periquita aconseguida per Borja Iglesias. La segona oportunitat va arribar, precisament, en aquesta última ratxa de resultats. L’Espanyol s’havia imposat al Girona a Montilivi (1-2) i va enllaçar un segon triomf a casa davant l’Alavés (2-1). Però, de nou, es va quedar a un pam de fer el ’triplet’ amb un empat al Ciutat de València amb el Llevant (2-2) després d’avançar-se per dues vegades en el marcador amb gols de Borja Iglesias i Marc Roca. Rochina va posar el definitiu empat. Ara l’Espanyol espera que, a la tercera sigui la bona, i que el tercer triomf consecutiu porti de regal una classificació per a Europa i signar un curs fantàstic amb el retorn a Europa. El premi de consolació, en cas de victòria i empat o triomf de l’Athletic al Pizjuán, seria acabar vuitens a la taula i amb 53 punts. La segona millor classificació i la tercera millor puntuació en lliga de tot el Segle XXI.

Paral·lelismes amb David Gallego

La irregularitat va ser el signe identitari de l’Espanyol en la lliga anterior. La marxa desordenada li va fer perdre tots els trens possibles una vegada rere l’altra. Els fets van voler que el millor tram de la temporada arribés just a l’epíleg del campionat i sota la batuta de David Gallego. El tècnic surienc va signar uns números magnífics en els cinc partits que va estar a la banqueta: quatre victòries i un empat; 13 punts de 15 de possibles. Un full de serveis pràcticament perfecte. La plantilla blanc-i-blava va arrodonir les xifres sumant un tercer triomf consecutiu a San Mamés (0-1) amb un gol de David López a l’inici del partit. Un epíleg brillant després de les victòries contra l’Atlético (0-2) i el Màlaga (4- 1). Un fet que no havia aconseguit al llarg de tot el campionat i que sempre va ser un anhel perseguit pels futbolistes durant el curs passat. Un fet, com pot passar enguany, que va arribar just en les últimes tres jornades de lliga.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)