Espanyol

Sergio: l’adeu d’un referent

Espanyol. El davanter s’acomiada del club amb una emotiva carta. L’entitat li ha ofert formar part de l’estructura esportiva però prefereix continuar jugant. Té ofertes de la Xina i el Japó

Sergio García (Barcelona, 1983) ha decidit posar punt final a la seva segona etapa com a jugador de l’Espanyol. El futbolista s’ha acomiadat de l’afició i del club en una emotiva carta. “He pensat que aquest dia no arribaria mai”, va dir el capità, que recorda que “els nostres camins se separen després de set meravellosos anys vestit de blanc-i-blau”. En la seva trajectòria a l’Espanyol el jugador s’ha convertit en un dels futbolistes més estimats de l’afició i en un autèntic referent dins i fora del camp. Pocs futbolistes aguanten la mirada a una graderia com ho feia ell a Cornellà. Saben que és un dels seus. “Ha estat un orgull per a mi poder jugar en aquest grandíssim equip defensant aquest escut del qual em sento tan orgullós”, va manifestar el futbolista en la seva carta en què va deixar clar la vinculació emocional. “La meva dedicació, el meu sentiment, el meu amor tots aquests anys, m’omplen de felicitat. Haver arribat al cor de la gent és increïble!”

Sergio García encarna aquells futbolistes de barri que s’ha allunyat de l’ortodòxia de les escoles de futbol per aprendre l’esperit del joc al carrer envoltat dels seus amics. El punta del Bon Pastor és un jugador genial. Un futbolista diferent. Falete deixa l’Espanyo havent disputat dues etapes professionals, del 2010 al 2015 i, posteriorment, del 2017 al 2019. En aquest temps, ha disputat 231 partits oficials (24 de copa) en què ha aconseguit 50 gols. Però més enllà de les xifres marxa un futbolista que ha deixat pinzellades de geni sobre la gespa i un repertori extens i variat. Un mag amb una pilota als peus. Un geni. Un jugador indòmit. La rauxa feta futbol. Només veure’l al terreny de joc un es pensa i es carrega de conviccions que el guió d’un partit podia dinamitar. Per a ell no existien els impossibles. Un futbolista diferent i irrepetible que va defensar companys i directius quan pitjor ho estava passant l’Espanyol econòmicament. Un capità que sempre donava la cara dins i fora del camp. Un futbolista que es va acomiadar de l’Espanyol al 2015 amb llàgrimes als ulls per anar a Qatar. “És el futur de la meva família”, va dir en una roda de premsa on se li va encongir el cor. Ara marxa per jugar un parell més d’anys al futbol i el Japó o la Xina podrien ser el seu destí. Però més enllà d’això queda un jugador identificat amb l’Espanyol. “Sempre tindré el cor periquito allà on vagi i l’anhel de tornar en un futur a casa, al meu Espanyol, per seguir treballant en el club de la meva vida”.

El futbolista va confirmar que l’entitat apostava per la seva continuïtat però dins l’estructura esportiva del club però ho ha rebutjat. “Vull continuar jugant uns anys més. Agafo la paraula al club i espero tornar a casa, al meu estimat Espanyol, en el futur.” Per últim, també va tenir paraules per la seva condició de capità:“He lluït amb orgull el braçal de capità amb el 21 de Dani Jarque, marcant gols i celebrant-los amb l’afició, patint en els moments complicats i gaudint dels èxits.”

EL COMIAT

He pensat que aquest dia no arribaria mai; els nostres camins se separen després de set anys meravellosos
Ha estat un orgull per a mi poder jugar en aquest grandíssim equip defensant aquest escut del qual em sento tan orgullós
Vull continuar jugant uns anys però espero tornar a casa, al meu Espanyol, en el futur
Sergio García
Davanter de l’Espanyol
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)