Espanyol

ÓSCAR MELENDO

DAVANTER DE L’ESPANYOL

“Ara el llistó és més alt”

“Ens ha costat molt arribar fins aquí, no podem fallar i quedar-nos a les portes, però som conscients que seran partits trampa”

“És el mateix de sempre: té personalitat, caràcter i el gen competitiu”

Em va sorprendre la marxa de Rubi, va ser estrany; però és passat i el present és Gallego, que ho farà igual de bé o millor

Óscar Melendo és un dels veterans de la jove generació de futbolistes que formen part de la primera plantilla de l’Espanyol. El futbolista afronta la quarta pretemporada amb l’equip blanc-i-blau. Ha deixat enrere els dos anys d’adaptació i el curs anterior el va acabar sent titular habitual. Ara no es conforma i en vol més. És un dels grans exponents de la “generació Chen”.

Com afronta la pretemporada? Sobretot després de com va acabar el curs anterior.
La valoració de l’any passat va ser bona, no diré molt bona. És cert que al final vaig jugar vint partits, però l’inici de temporada va ser dur. Soc una persona exigent. No em conformo. En l’aspecte col·lectiu sí que va ser molt bona perquè ens vam classificar per a l’Europa League, que era un somni per a tots.
Però millor anar de menys a més que a l’inrevés, no?
Sí, exacte. Els primers deu partits vaig jugar una estona. Així de clar. Després, el tècnic em va anar donant molt més protagonisme i em va situar en la mitjapunta, on vaig poder desenvolupar més el meu joc.
Què espera d’aquest any?
He jugat vint partits però ara tinc al cap jugar-ne cinquanta. És la meva mentalitat. Soc molt exigent i no em vull conformar. Sé que hi ha tres partits a la setmana i hi haurà canvis i rotacions, però vull jugar el màxim de minuts possible. Ara el llistó és més alt i això és molt bo per a tots els jugadors.
Arriba l’Europa League, o més ben dit, la prèvia. L’equip és a les portes d’entrar-hi. A algú li passa pel cap no estar a la fase de grups?
Ens ha costat molt arribar fins aquí. Ha estat tot un any de treball per fer realitat el somni europeu i ara no podem fallar i quedar-nos a les portes. Som conscients que el repte és gegantí i que no ens podem refiar. Seran partits trampa i si pensem que serà fàcil tindrem més a perdre que a guanyar. T’esperes guanyar amb facilitat i ara qualsevol equip et planta un sistema defensiu i costa molt marcar un gol. Estem mentalitzats.
Ha arribat David Gallego, però vostè el llibre d’estil ja el coneix de la seva època del filial.
Sí. Però no només jo, molts altres del filial que ja hem treballat amb ell. Coneixem la seva idea de joc i el seu estil. És un cert avantatge però no ho tenim tot après perquè hi ha detalls que canvien. Ara estem intentant assimilar el màxim de conceptes possibles en poc temps i també carregar de treball les cames perquè és un període feixuc però que ens anirà bé de cara al futur.
Han canviat molt del Gallego que va conèixer al filial amb el que està al primer equip?
Res. És el mateix de sempre. Té la seva personalitat de sempre, caràcter i el gen competitiu que el caracteritza. És un tècnic molt proper a tots i això és el que ens ajudarà.
Hi ha partit el 25 i el factor temps juga en contra. En què insisteix el tècnic en aquest aprenentatge exprés?
Ara hem d’anar ràpid perquè tenim un partit important en menys de dues setmanes. Hem d’aprofitar els entrenaments i tots estem accelerant al màxim l’aprenentatge.
El va sorprendre la marxa de Rubi?
Em va sorprendre perquè havíem fet una temporada molt bona i la seva marxa va ser estranya. Però això ara ja és passat i hem de mirar el present i és Gallego, que ho farà igual de bé o millor.
Vostè és ara una mica el veterà dels joves. Es veu reflectit en els nois que ara pugen? Li demanen consell?
He tingut la sort, quan vaig pujar, que l’equip em va donar l’estima que necessitava i em va protegir. És un procés necessari per a un noi que s’integra en la dinàmica del primer equip. Ara pugen joves jugadors i m’agrada regalar aquesta protecció i empenta que van tenir amb mi. Sempre intento, tot i que no soc el veterà, ajudar en el que calgui.
Falta l’altre veterà, Marc Roca. Quina temporada que ha fet, amb el premi de l’europeu. Com ho ha viscut, tot plegat?
És una gran persona i un gran futbolista. Té una gran qualitat i el nivell que ha mostrat al llarg de la temporada i, després, amb el colofó de l’europeu sub-21, no ens ha agafat per sorpresa. Estic molt content per ell i és també el triomf de tots els que hem sortit del planter.
Vostè ha trigat tres anys a tenir continuïtat al primer equip. La paciència també es treballa?
Cal tenir paciència. Mai pots pensar que quan puges ja estaràs disputant tots els partits. És impossible. Dels últims que hem pujat només Aarón ho va fer. La resta hem passat per un període d’aprenentatge. Navarro, Roca o jo, de la mateixa lleva, ens ha costat més. Cal tenir paciència i treballar en silenci. Parlar poc i escoltar molt. Mirar els veterans i estar atents a les seves instruccions perquè són els que més en saben i et poden ajudar en els moments d’incertesa, en què et sembla que no avances. I, quan arribi l’oportunitat, aprofitar-la.
Va tenir un moment en què va pensar que era millor una cessió per evolucionar més ràpidament?
Tenia clar que volia triomfar aquí i aquest va ser el meu pensament des del primer moment. He lluitat molt per tenir el que tinc ara i crec que no m’he equivocat.
I l’únic que ha sortit de l’Escola RCDE.
Això és un motiu d’orgull més per a mi i per a la meva família. Han passat molts anys des que vaig entrar a l’Escola i ara soc aquí. És increïble. L’esforç ha tingut la seva recompensa.
I els objectius de l’equip per on passen. Tornar a Europa?
Estem en una lliga que és molt exigent i el que vam fer l’any passat va ser un somni. Vam tenir un mes de desembre que ens va condemnar molt i amb una ratxa molt negativa. El partit del Girona va ser un punt d’inflexió. Ara hem de tornar a intentar-ho però sabem la dificultat que té el repte.
Visualitza el dia en que soni l’himne de l’Europa League?
Serà molt especial [somriu]. De petit no m’imaginava jugar amb l’Espanyol però vaig fer realitat aquell somni i ara vull assolir una fita més gran. Tant de bo puguem guanyar l’Europa League.
Fa dotze anys, l’última vegada que es va jugar a Europa, on estava?
Estava a l’infantil A de l’Espanyol jugant torneigs d’estiu com un boig.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)