L’objectiu d’entrar a l’Europa League ho ha mediatitzat tot en aquest inici de temporada. l’Espanyol ha arribat al primer tram de curs exhaust físicament, però sobretot mentalment. L’exigència del club i la personal dels futbolistes era no fallar i no llençar a les escombraries el treball de tot el curs anterior. Un cop aconseguida la fita continental, el club s’ha descosit a la lliga, on s’han vist totes les llacunes del seu joc. Unes deficiències motivades per la falta de temps i la necessitat d’anar acoblant l’estructura de l’equip sobre la marxa. El debat dels últims dies, i encara més afilat després de la derrota del Granada, és sobre la capacitat de David Gallego de revertir la situació en la lliga. Només tres jornades de competició estatal han capgirat les sensacions de l’entorn al voltant de la figura del tècnic. Una imatge que contrasta amb la seva arribada, en què era un entrenador ideal als ulls de molts aficionats i experts. El futbol es mou en paràmetres de velocitat que no entén la ciència i ara les incògnites són sobre la capacitat de Gallego per revertir la situació en la lliga, en què només s’ha sumat un punt de nou.

De moment, els futbolistes han aprofitat aquests dies d’aturada de lliga per donar el seu suport públic al tècnic. “Tenim plena confiança en Gallego i estem convençuts que farem una gran temporada”, va assenyalar David López. Un fil discursiu que també han seguit Víctor Sánchez i ahir Marc Roca. Unes declaracions que entren en el full de ruta tradicional dels futbolistes, i més encara si la temporada tot just acaba de començar. Un altre factor que s’ha de tenir en compte és que gran part de l’actual plantilla ja coneix el surienc, després que agafés el relleu a la banqueta a Quique Sánchez Flores l’abril del 2018. Molts són presoners de les seves paraules quan apostaven obertament pel surienc com a recanvi del madrileny. Els nervis de l’entorn són, vist amb certa fredor, desproporcionats, però les sensacions són el motor que mou l’aficionat. Els dubtes són nuls a la directiva i els futbolistes, públicament i també de portes endins, creuen en el model de Gallego malgrat la seva complexitat interpretativa. Una forma de jugar que no s’ha metabolitzat per la falta d’entrenaments.

Ara els futbolistes, marcats pels més veterans, estan redoblant esforços aquests dies d’entrenaments per fer un salt de qualitat que s’ha de visualitzar a Ipurua. Aquest és el primer tast per veure aquesta millora. Un increment de la competitivitat, però, el més important, una evolució clara en l’estil de joc de l’equip. Un canvi necessari per dissipar els dubtes i fer un pas de gegant en el creixement global, minimitzant els errors individuals. Els jugadors saben que han de donar molt més, en tots els sentits, i més quan moltes accions i gols rebuts tenen l’origen en errors individuals, i no en situacions de joc posicional. L’Espanyol està en el procés d’adequació del seu futbol i el millor símptoma és que dins del vestidor jugadors i tècnics tenen la mateixa sintonia per superar els obstacles competitius.