Espanyol

SÉBASTIEN CORCHIA

NOU JUGADOR DE L’ESPANYOL

“Intueixo coses molt bones”

“No hi ha cap excusa per no fer una gran temporada. L’equip té bona pinta”

“La nostra força és el col·lectiu. El que més m’ha marcat, des que vaig arribar, és la solidaritat del grup i l’ambient positiu que s’hi respira”

“S’adapta a les meves característiques i és un dels motius que m’han fet venir aquí”

Un jugador diferent
Corchia és un futbolista atípic en el món del futbol. Té un posat senzill i li agrada estar en contacte amb la realitat. És conscient dels privilegis que té i, una part de la sort que ha tingut en la vida, li agrada retornar-la en forma de servei a la societat. Així, durant tots els anys de professional, ha acostumat a entrenar nens d’entre 7 i 11 anys. “Veure el somriure d’un nen no té preu. És repartir felicitat. Per a mi, és un petit gest però per a ells és molt.”
M’agrada entrenar amb nens petits; ho feia a França, i també espero fer-ho a aquí
El meu pare sempre em diu que jugo per la gent. La família em fa tenir els peus a terra

sébastien Corchia (Noisy-le-sec, 1990) és una de les noves cares de l’Espanyol. El francès té un aire serè i un posat reflexiu allunyat dels arquetips de la seva professió. El lateral explica, en la seva primera entrevista com a blanc-i-blau, com veu el seu nou equip, les seves ambicions i detalls de la seva vida personal.

Corchia és un cognom de procedència italiana?
Sí, però no té res a veure amb el meu cognom. La meva mare és italiana, de Milà, però va marxar a França pel meu pare. Tinc família a Milà i hi vaig sovint. Parlo bé l’italià.
Com es porta la barreja?
Amb naturalitat; he crescut així. Aquest és un món divers i, cada vegada, això és més habitual. De fet, parlar italià m’ha ajudat per aprendre el castellà o el portuguès.
Com li proven aquestes primeres setmanes?
M’estic adaptant molt bé i està sent una aterratge fàcil. Hi ha una gran cohesió en el grup i això m’ha sorprès positivament. No hi ha cap excusa per no fer una gran temporada. L’equip té bona pinta i intueixo coses bones.
Per què l’Espanyol?
És un club on volia venir. No ho vaig dubtar. El meu agent em va dir que l’Espanyol estava interessat en mi i li vaig dir que no busqués res més. Aquest és un club competitiu, però, a la vegada, té un esperit familiar. Aquesta dualitat és difícil de trobar.
Li recorda això el seu passat a Lilla o Sochaux?
Cada club és diferent, però aquí em sento bé des del primer moment. És una entitat que fa venir ganes de suar la samarreta. És un club que té una història impressionant al darrere, dels més importants de la lliga, i per a mi això és una motivació extra.
David Gallego dona especial importància al joc dels laterals.
Abans de venir, vaig tenir una conversa amb Gallego i em va convèncer, encara més, de la meva tria. Em va explicar la importància que tenen els laterals en el seu joc a l’hora d’incorporar-se a l’atac i crear superioritats; també el fet d’atacar els espais amb un futbol dinàmic. Una forma de jugar que s’adapta a la perfecció al meu estil.
El seu nou tècnic vol un futbol dinàmic i es fa amb un futbolista que, en cinc temporades consecutives, es va convertir en el jugador de la Ligue 1 que més centres va fer a l’àrea. Què significa això?
Això explica moltes coses del meu joc. És un ingredient important del meu joc i m’agrada ser valent en aquestes accions. En el futbol modern, els laterals són molt importants perquè, al marge de defensar, són un ingredient cada cop més decisiu en aspectes ofensius. Això permet desbloquejar moltes situacions de partit i aprofitar el factor sorpresa des del darrere.
Diuen que és un gran treballador infatigable.
M’agrada sempre treballar una mica més. Amb el temps has d’aprendre a dosificar-te però sempre em poso cargues extres per tenir millors sensacions en el terreny de joc.
Aquí té a veure l’exigència del seu pare?
Ell va ser el meu primer entrenador i hi vaig treballar molt al marge dels entrenaments. Això m’ha donat un extra per seguir amb aquestes rutines de treball després de les sessions de grup.
No es perd cap partit seu?
No, això mai. [Riu.] És el meu crític més gran, però les reflexions que em fa són per millorar i sempre des de la objectivitat.
La seva família l’ha marcat molt, veig.
És important tenir el suport de la família i estar ben envoltat per seguir en el bon camí. El meu pare sempre em repeteix que jugues per la gent, pels aficionats i per tots els qui t’ha ajudat en un moment de la teva carrera.
L’entorn familiar el manté amb els peus a terra?
Absolutament. Són els que em fan sentir normal i tenir els peus a terra. Les coses bones tenen els seus sacrificis i sense esforç no hi ha res. Són la meva referència diària.
Té també una vesant solidària. Segueix entrenant els més petits quan pot?
A França, tenia el costum, una vegada a la setmana, d’entrenar nens de 7 a 11 anys. Hi feia sessions o bé hi parlava per donar-los consells. Això m’omple molt. Veure el somriure d’un nen no té preu. És repartir felicitat. Per a mi, és un petit gest, però per a ells, és molt. De petit, m’hauria agradat que un futbolista professional hagués vingut a veure’m.
Quins consells dona?
El primer: la cultura de l’esforç. Les coses no arriben de manera espontània i això no només afecta la pràctica del futbol, sinó el treball a l’escola. Els nens veuen un futbolista per la televisió, però han de saber que tot té un preu i uns sacrificis.
Ho farà a l’Espanyol?
Ho vaig fer també al Sevilla i ara, la meva intenció, és fer-ho a aquí. Fins ara, no he tingut temps de parlar amb el club, però, entre tots, buscarem la possibilitat de posar-ho en pràctica. No crec que hi hagi problemes. És un costum que tinc i que faig encantat. No només pels més joves, sinó també participar en actes amb els aficionats. És important tenir contacte amb els seguidors perquè són els qui fan gran el club.
Frédéric Antonelli, el seu antic entrenador al Lilla, deia de vostè que era la mena de futbolista que somien dirigir els tècnics.
Em fa sentir orgullós. Conservo un gran rècord d’ell. És un tècnic que m’ha marcat molt. Com a jugador, sempre intento estar atent a les instruccions que em dona el tècnic. Intento ser una esponja per retenir-ho tot i entendre el que es vol de mi per plasmar-ho sobre el terreny de joc.
En l’aspecte col·lectiu, què li ha passat a l’equip en l’arrencada de lliga?
Tenim coses bones que no es deixen veure amb la intensitat que voldríem pels mals resultats en lliga. Estem en el bon camí i, si seguim treballant com ho estem fent, capgirarem la situació. A Eibar, busquem un bon resultat per consolidar-nos i estic convençut que farem una gran temporada.
En què està insistint aquests dies Gallego?
Estem ficant més ritme als entrenaments i treballant molt els aspectes tàctics. El nostre objectiu és veure un equip més afilat i que faci mal al rival.
Molts companys ha explicat que el sistema de Gallego és complex, a diferència de l’anterior tècnic, Rubi. Ell insisteix molt en els moviments i atacar els espais. Què en pensa? És complicat entendre la seva tàctica?
No puc comparar amb el que passava la temporada anterior perquè no hi era. Però el joc de moviments és molt important en el futbol actual, i encara més en la lliga, en què hi ha un futbol molt dinàmic i tècnicament molt fort. Tenir molts moviments i variants és el que permet desestabilitzar el rival.
Vostè ve d’equips, com ara el Sevilla i el Benfica, que estan acostumats a alternar la competició domèstica amb Europa. L’Espanyol hi torna després de 12 anys. Quin és el seu consell per afrontar el repte de jugar partits cada tres dies?
El més important és què passa fora dels partits. La clau és el descans passiu. Cal ser seriosos lluny dels terrenys de joc. L’altre aspecte que fa la diferència és anar guanyant partits, perquè l’aspecte mental et fa volar tot i la càrrega de partits. Però, amb la qualitat que hi ha en aquest grup, no hi haurà cap problema per jugar cada tres dies. Hi ha competència en totes les posicions, i en un equip com l’Espanyol és normal. Tenim plantilla per afrontar partits cada tres dies.
L’ha sorprès algun jugador de l’equip per la qualitat?
La nostra força és el col·lectiu. El que més m’ha marcat, des que vaig arribar, és la solidaritat del grup i l’ambient positiu que s’hi respira. Tenim una plantilla molt cohesionada amb joves i veterans que ens dona un gran equilibri.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)