Més de 18.000 espectador a les tribunes un dijous i el fervor de 12 anys d’espera. “Hi havia moments en què entre nosaltres ni tan sols ens escoltàvem. És d’agrair el recolzament de la gent”, va confirmar el Monito Vargas. Però tot i que els condicionants estaven tots servits per a una nit apassionada, el xiulet inicial va desencadenar de nou un Espanyol difús, incapaç de concretar una versió rodona, sempre obligat a corregir-se i discontinu en el procés que sempre invoca el seu entrenador, David Gallego, conscient de què encara no disposa d’un col·lectiu reconeixible més enllà de les individualitats, de si Vargas es desmarca amb una acció inspirada o de la presència d’Adrià Pedrosa per dinamitzar les arribades del seu equip.

Encara en terra de ningú tot i una pretemporada extenuant, l’Espanyol segueix enfilant un camí futbolísticament feixuc. “És un entrenador que t’obliga a interioritzar moltes coses. Hi ha molts conceptes”, han reiterat un rere l’altre els futbolistes de la plantilla, reclamant temps i buscant paciència enmig de moments de futbol desconcertant. Com la primera part contra un Ferencvaros que amb disciplina i pragmatisme va despullar les intencions d’un Espanyol poc àgil amb la pilota, incapaç de fer-la circular amb velocitat i només il·luminat amb alguna aparició de Vargas i les desmarcades a l’espai d’un Wu Lei que ha perdut jerarquia. I a sobre, fràgil davant la pèrdua, davant les dificultats de Bernardo i Naldo davant una referència mòbil com el brasiler Isael i la velocitat d’Nguen. “La primera part la veritat és que no ens va sortir com volíem malgrat el plantejament jo diria que era bo”, va reflectir ahir Pol Lozano. L’Espanyol no va atacar bé i en conseqüència no es va protegir amb prou eficàcia, en un inici de partit que va hipotecar l’estrena europea i que, tot i una rescció plena de coratge i empenta en la represa, va deixar novament les tribunes del RCDE Stadium amb el gest contrariat. Van 3 partits a casa i el conjunt periquito encara no ha estat capaç de regalar-li una actuació rodona a la seva gent, superat per un Sevilla que sí ha agafat els mecanismes de Julen Lopetegui de forma immediata, pel Granada en un partit desconcertant, de moments, i ahir neutralitzat per un Ferencvaros que s’intuïa el rival de menys entitat en el grup de l’Europa League.

La competició no espera i els resultats estrenyen en un moment en què ha falta de rèdits evidents, ha de pesar la fe en el mètode, tan per part del club com d’uns futbolistes que segueixen reclamant un marge de maniobra perquè la maquinària de Gallego arrenqui. “Està costant, però és una qüestió de temps. Els que portem més temps amb el míster sabem que al final les coses surten, de que amb un cos tècnic com aquest, que treballa tant, sempre arriben coses positives”, reivindicava ahir Lozano, veu del vestidor en un moment d’incertesa, amb l’equip buscant una estabilitat col·lectiva, però amb el vertigen d’un calendari que et pot fer descarrilar. I és que sense temps per insuflar aire, diumenge la Real Sociedad aterra a Barcelona com a prova d’altura per calibrar la fe en el camí que ha triat el club. “Nosaltres estem al 100% amb l’entrenador. Cada jugador creu en el que s’està fent, estem contents i això s’acabarà plasmant”, tancava ahir a la ciutat esportiva Dani Jarque el jove migcampista blanc-i-blau, invocant dies millors.