La derrota contra la Real Sociedad ha estat un cop en la línia de flotació de l’Espanyol. Més que la derrota, el que va fer més mal és la manera com es va produir la tragèdia. El conjunt blanc-i-blau va ser un peluix a les mans d’un rival que, amb molt poc, va descosir un equip sense cap element vertebrador. Errades de marcatge i individuals van ser una catifa vermella per als bascos. La xiulada final, focalitzada en la figura de David Gallego, va ser l’epíleg d’un duel tètric. L’Espanyol ha tocat fons. Els números no enganyen. Tres derrotes en els tres partits jugats al RCDE Stadium. Un inici de lliga, com a local, que iguala els pitjors registres històrics de l’entitat. Cal remuntar-se a la temporada 1947/48 per trobar un començament tan nefast. Ni les dosis de maquillatge a domicili (un empat i una victòria) no poden treure l’Espanyol de la zona de descens. 18è amb 4 punts.

L’estat d’alerta és evident. Les alarmes estan enceses i la mostra més fefaent és la sessió d’ahir. El futbolista i el cos tècnic van estar reunits durant dues hores abans de sortir al camp 1 de la Ciutat Esportiva Dani Jarque. Moments per reflexionar dins del vestidor. Per dir-se les coses a la cara. Tothom va parlar. Començant pel tècnic, que va exposar la seva visió del moment actual de l’equip. Un tècnic que no arriba a entendre com els seus jugadors comencen els partits desconnectats i sense esma. Des que ha començat la temporada, l’Espanyol ha vist com el seu adversari sempre s’ha avançat, a excepció del duel contra l’Alavés, que va acabar amb empat a zero. Sempre va a remolc. Sevilla, Granada, Eibar i Real Sociedad, en lliga, i fins i tot el Ferencváros, en l’estrena de l’Europa League, s’han posat al davant en el marcador. Una cadència perillosa que és plom a les ales per als periquitos. Una dinàmica que trenca el guió dels partits i el progrés natural dels deixebles de Gallego. “Quan una cosa passa sovint és que tenim un problema”, va assenyalar, diumenge, el tècnic després de la derrota contra la Real Sociedad. L’Espanyol ha vist com la seva fortalesa a casa s’ha aigualit en pocs mesos de temps. Joan Francesc Ferrer Rubi va fer del RCDE Stadium un territori clau per assolir la setena plaça. 36 punts van sumar-hi els blanc-i-blaus. La millor xifra de la història en la seva nova casa. L’Espanyol ha perdut les bones referències que tenia l’any passat i molts futbolistes, pràcticament el gruix de la plantilla és idèntic, no es reconeixen ara en el mirall. Tots semblen pitjors del que eren. Una de les virtuts: la sortida de pilota des del darrere combinada amb una bona defensa s’ha dissipat com la sorra entre les mans.

David Gallego és el màxim assenyalat per l’afició en aquest malson en què s’ha convertit aquest inici de temporada. El surienc han de digerir tots aquests mals, però els futbolistes també tenen gran part de culpa en el desgavell actual. Les inconcrecions i les errades individuals no són imputables a l’entrenador i l’actitud també és imputable als futbolistes. Tots van donar la seva opinió en una reunió que va esdevenir un autèntic gabinet de crisi per aturar l’hemorràgia. Cal un electroxoc per solucionar el forat anímic i de joc que està afectant l’equip. La que ha de ser una temporada il·lusionant se n’està anant per l’embornal tot just començar. Tota la plantilla és conscient dels errors i han fet propòsit d’esmena. Els retrets també van estar a l’ordre del dia i la consigna ha estat exigir-se molt més del que han donat fins ara. La mala imatge donada contra la Real Sociedad no es pot tornar a repetir.

El procés de catarsi ha de donar els seus resultats immediatament. Dijous l’Espanyol viatja a Vigo i diumenge rebrà al Valladolid. Dos duels decisius per calibrar l’estat de crisi de l’equip i si les solucions són les adients per redreçar el rumb. El joc i l’actitud han de canviar, però també han d’anar acompanyats de bons resultats. Una setmana en què David Gallego és qui més s’hi juga.