El partit de la conjura del vestidor ha acabat amb dinamita a les ales i un sabor agre d’aquells que fan mal. Un gol de Mina, en l’últim instant del duel, ha privat l’Espanyol de sumar una victòria clau per elevar la seva autoestima. El d’ahir és un enfrontament ple de contrastos. Es fa difícil explicar com el millor partit dels blanc-i-blaus acaba amb un trist empat. I ho ha fet en el duel més rodó de la temporada al llarg dels noranta minuts. Per moments, l’Espanyol va tancar el Celta i el va fer patir. Fins a l’extrem d’avançar-se amb un gol d’Adrià Pedrosa, tot just començar la primera part, i va tenir, a la mà, sentenciar el partit en un contraatac. Un 3 contra 1 culminat per Pipa (ahir amb minuts) que va desviar Rubén Blanco. Una jugada clau que, cinc minuts més tard, en l’últim segon del partit, va incendiar Santi Mina. Una centrada lateral que va rematar el gallec de cap. Alegria a les files del Celta per haver salvat un punt en l’última acció del matx i desesperació a les cares dels jugadors de l’Espanyol. Uns futbolistes que no podien creure’s com podien deixar escapar una victòria que mai de la vida podia anar a la brossa. Caldrà veure si el contrast emocional viscut ahir no serà plom a les ales per a un Espanyol massa fràgil. Una ambivalència que també s’alimenta amb el millor partit de la temporada que no és suficient per guanyar els tres punts. Als barcelonins els tocarà continuar remant; tot i això, però, es poden congratular de seguir invictes lluny de casa, on sumen cinc punts. Un nou contrast amb el balanç a casa, on no han sumat cap punt. L’Espanyol necessita un creixement sostingut, que ha de ser la benzina emocional per agafar un camí ascendent a tots els nivells. Els blanc-i-blaus continuen massa abonats a les batzegades del seu joc, que hauran de netejar sense dilació. Ara, la pròxima prova serà diumenge contra el Valladolid, on els blanc-i-blaus esperen brindar la primera victòria a la seva afició i minimitzar el contrast viscut ahir a Balaídos.

Angoixat per l’últim partit contra la Real Sociedad, l’Espanyol va iniciar el partit amb molts nervis. Imprecís en les passades i molt fràgil a l’hora d’agafar responsabilitat. El Celta va entrar millor en el partit, el triangle format per Rafinha, Denis Suárez i Aspas funcionava a la perfecció. Movia i remenava la pilota a discreció. L’Espanyol patia i recordava la seva sempiterna dificultat d’entrar bé en els partits. La defensa blanc-i-blava només tenia esma per avortar les diverses escomeses locals. Sense més oxigen no tenia capacitat per projectar-se en atac per trobar línies de passada. I això que Gallego havia apostat per obrir el camp situant Pedrosa com a interior esquerre i Wu Lei per la dreta. Superats els primers quinze minuts l’Espanyol es va asserenar i el Celta va afluixar. Els gallecs són un conjunt diabòlic amb la pilota als peus, però pateixen quan no la tenen. L’Espanyol els va treure la pilota i es va convertir en protagonista del partit. La velocitat d’execució de Denis Suárez i Rafinha és una altra quan han de córrer per pressionar. El partit es tornava gris per als locals, i els barcelonins connectaven amb els seus homes d’atac. L’Espanyol deixava de banda el patiment inicial per signar els millors minuts de la temporada en una primera part. L’única assignatura pendent era crear una bona ocasió de gol. Però el Celta no havia dit l’última paraula i es va tornar a aixecar per portar perill a l’àrea catalana. Rafinha caçava una pilota però la seva rematada, amb la tíbia, anava fora. Mina també va tenir una bona ocasió davant la desesperació de Diego López.

L’Espanyol sortia viu de la primera part i, com a mínim, se n’anava al descans amb un empat a zero en el marcador. Un bon premi per a un equip que necessita reforços positius i que acostuma a donar les seves millors prestacions en les segones parts. Dit i fet. L’Espanyol feia una bona pressió. Matías Vargas s’emportava la pilota i assistia per a Calleri. El davanter és regirava dins de l’àrea, intentava un xut però el refús li tornava a caure les cames; una segona oportunitat que va aprofitar per assistir Pedrosa, que afusellava Rubén per fer el gol. Primer gol entre els tres pals i l’Espanyol s’avançava. Balaídos es glaçava. Els homes de Gallego en volien més i Pedrosa, a la mitja volta, per poc no feia el segon després d’una gran maniobra de Calleri. L’Espanyol tenia el triomf a la butxaca i encara més després d’un contraatac que havia de ser letal i que va acabar en foc d’encenalls. Una acció clau, 5 minuts després, per al gol agònic de Mina, que dinamitava l’alegria.