L’Espanyol ha trobat a Europa la tranquil·litat que busca en la lliga. El vell continent és la calma i l’alegria. Invictes i líders de grup, els blanc-i-blaus han posat un peu a setzens de final després de dos solvents triomfs a domicili, contra el CSKA i l’últim contra el Ludogorets a Razgrad. Europa és com aquella assignatura optativa que es fa sense esforç o aquella activitat de lleure que t’omple les tardes de dissabte. És una il·lusió despullada de les estretors existencials de la lliga estatal. Amb aquesta mirada, diametralment oposada entre totes dues competicions, s’entenen les dues formes de viure dels futbolistes blanc-i-blaus. La prioritat és la lliga. Penúltims, i amb només cinc punts, s’han encès les alarmes a les oficines del club i també al despatx del president, Chen Yansheng. L’Espanyol no s’entén econòmicament si no és a primera i el mandatari xinès veuria molt compromès el seu full de ruta econòmic amb un hipotètic descens. Pablo Machín no ha amagat mai aquest decret d’actuació: la lliga per sobre d’Europa.

Un full de ruta que va deixar patent en la seva presentació però que va certificar amb l’alineació contra el Ludogorets. Només Diego López i Bernardo van repetir respecte al duel de diumenge contra el Vila-real. Les lesions i les rotacions obligaven a fer canvis extrems i la jugada li va sortir bé, al sorià. Victòria amb gol de Víctor Campuzano. Posada en escena d’un futbol ordenat i vertical. Claredat d’idees per executar el pla de partit i amb molts jugadors fora de lloc com Javi López, per la banda esquerra, o Dídac Vilà actuant de central. Machín va fer de la necessitat virtut i els jugadors van respondre. “Tenim una plantilla digna i amb recorregut de la qual no hem vist tot el potencial”, explicava el director general esportiu, Òscar Perarnau, fa una setmana en una entrevista amb aquest diari. Un dels jugadors que calia veure era Ander Iturraspe. Lesionat en la prèvia de l’Europa League, el 22 d’agost contra el Zorya, el mig s’ha perdut 12 partits des de llavors. A Razgrad va mostrar que, tot i estar dos mesos de baixa, serà una peça important per la seva experiència i lectura de partit. L’Espanyol suma peces per eixamplar la competència interna de l’equip. Machín estimula tots els seus futbolistes a no relaxar-se i a estar motivats perquè tindran, setmanalment, oportunitats de jugar. Molts d’ells van fer un pas endavant i amenacen teòrics titulars. La lliga i l’Europa League poden funcionar com vasos comunicants. No només en l’aspecte anímic sinó per calibrar un òptim rendiment de tota la plantilla. Un modus operandi que ja va utilitzar al seu moment l’entrenador Sergio González –ara al Valladolid–, que va arribar a les semifinals de copa del 2015. Una temporada en què la línia entre els titulars i els suplents es va desdibuixar fins a fer-se inapreciable durant tot el curs. Ara mateix, tot i que més pressionat en la lliga, persegueix el mateix objectiu: involucrar tots els seus futbolistes.