Espanyol

Calero demana pas

Espanyol. El central, un dels grans fitxatges de l’estiu, no ha jugat encara cap minut amb Pablo Machín. El seu retorn, després de la lesió, clau per a l’eix

Fernando Calero (Boecillo, 1995) és un dels grans fitxatges de l’estiu de l’Espanyol. El central està cridat a ocupar al buit deixat per Mario Hermoso. El club blanc-i-blau va pagar vuit milions d’euros al Valladolid pels seus serveis. És el defensa més car de tota la història del club i el tercer fitxatge més elevat que ha fet l’entitat. Fins ara les aparicions del castellà han estat discretes i amb un parell d’errades greus lluny de la categoria que se li suposa; una situació que va empènyer David Gallego a treure-li la titularitat en els seus últims dies a la banqueta. La marxa del surienc i l’entrada de Pablo Machín ha coincidit amb una lesió al quàdriceps de la cuixa dreta. Això l’ha obligat a veure els partits de l’Espanyol des de la distància. Machín va estar a punt de fer-lo entrar en la llista de l’últim partit contra el València, però el tècnic de Sòria se’n va desdir en l’última sessió per evitar alguna recaiguda. “No ens podia ajudar en els 90 minuts i vam decidir no precipitar-nos”, recordava divendres. Ara sembla que el futbolista tindrà la seva oportunitat dijous contra el Ludogorets a l’Europa League o bé, a tot estirar, diumenge al Wanda Metropolitano. Machín ha de sacsejar la seva línia de contenció. Fins ara, en la lliga, aquesta s’ha mantingut invariable amb Naldo, Bernardo i David López. Línia de tres centrals que només ha mogut a l’Europa League donant entrada a Lluís López i Dídac. L’inamovible Bernardo Espinosa ho ha jugat tot i ha estat l’únic jugador de camp que ha disputat tots els minuts des que Machín ha arribat a la banqueta.

Sortida de pilota

El concurs de Fernando Calero esdevé clau en aquests moments. L’Espanyol necessita més sortida de pilota des del darrere i el castellà és l’home idoni per donar més moviment en les transicions ofensives des del darrere i connectar millor amb la medul·lar i, de retruc, aprofitar el seu desplaçament en llarg cap als davanters. Naldo i Bernardo no tenen aquesta capacitat. Són més estàtics. Calero té una capacitat tècnica que no tenen altres defenses i en això recorda molt Hermoso. La cosa no acaba pas aquí. La seva presència afavoriria l’estabilitat de la defensa. David López ha jugat aquests últims partits amb Machín com a central esquerrà i el santcugatenc ha patit de valent per aquesta banda. No està còmode i està massa encotillat. Perd part del seu futbol pel fet d’estar més pendent de cobertures antinaturals. Calero és esquerrà i agafarà aquest rol amb més fiabilitat i tranquil·litat. De retruc, David López ocuparà, amb aquest moviment de peces, la banda dreta de la defensa i Naldo, teòricament, seria el damnificat. Un lloc més idoni per a les seves prestacions. Bernardo continuarà com a central al mig. Uns moviments que han d’ajudar a donar més fiabilitat a la defensa i també més recursos per gestionar amb més pausa els partits des de la línia de contenció. El primer tast podria arribar dijous, i diumenge, al Metropolitano, serà la prova de foc d’un Espanyol que necessita sumar punts sigui com sigui per intentar alleugerir la seva situació a la taula.

FITXES DE DOMINÓ

El retorn farà que David López ocupi la banda dreta de la defensa i Naldo serà el damnificat
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.