Espanyol

Una tarda infernal

L’Espanyol toca fons en un partit marcat pels disbarats i entrega la victòria a un Osasuna amb inferioritat numèrica

Machín acaba desesperat i l’afició demana la dimissió de la directiva i crida contra els jugadors

Espanyol 2 osasuna 4

OSASUNA:Juan Pérez; Nacho Vidal (Montayola, 59’), Roncaglia, David García, Estupiñán; Oier, R. Torres, Rubén García, Darko; Adrián (Raúl Navas, 54’), Chimy Ávila. ESPANYOL:Diego López, David López, Bernardo, Calero (Melendo, 62’); Pipa, Víctor Sánchez (Calleri, 53’), Marc Roca, Pedrosa (Piatti, 68’); Darder, Wu Lei; Campuzano. GOLS:1-0 (20’) Marc Roca de penal; 1-1 (46’) Rubén García; 1-2 (48’) Chimy Ávila; 1-3 (84’) Moncayola; 1-4 (91’) Roberto Torres de penal; 2-4 (95’) Calleri.ÀRBITRE:Melero López (col·legi andalús) va mostrar targeta groga a Roncaglia (19’); Víctor Sánchez (24’), Rubén García (80’) i va expulsar a Roncaglia (52’) en veure la segona groga..PÚBLIC:15a jornada del campionat de lliga al RCDE Stadium. 21.238 espectadors van veure el partit en directe. El tennista Marcel Granollers, campió de la copa Davids, va fer el servei d’honor.
L’Espanyol signa el pitjor registre com a local de l’Sporting al 1997
El descens és ben real i sembla que caldrà un miracle per salvar-se

L’Espanyol rodola cap a l’infern. Ara mateix és un candidat ferm a baixar a segona. Així de fàcil, així de dur. No cal excusar-se en les bones sensacions dels últims partits o la primavera il·lusòria dels vents europeus. Aquest equip ja fa pudor a mort, parafrasejant a Tintín Márquez. No hi ha cap indici positiu. Ahir era el dia per donar un cop sobre la taula. Ahir era el dia per posar-se a dos punts de la salvació. Ahir era el dia per canviar una dinàmica diabòlica a casa que ja ha agafat dimensions de làpida de cementeri. Ahir era el dia de tantes coses però només ha acabat per confirmar que la situació actual de l’equip no és fruit de la casualitat sinó una constatació que el fantasma del descens comença a agafar una forma ben real. Qui menys qui més s’aixecarà aquest matí conscient que l’Espanyol necessita un miracle, o si més no, fer un gir copernicà per capgirar unes sensacions terribles i doloroses. L’Espanyol va viure el seu Vietnam particular amb el contrast d’una primera part on es va trobar amb un regal de Roncaglia. Unes mans, xiulades a instàncies del VAR, va servir per avançar-se en el marcador. Marc Roca va marcar des dels onze metres i, fins i tot, Pedrosa va perdonar el segon. El futbol era just però el resultat era el més important.

La represa va ser un clatellada de dimensions espectacular. Marc Roca relliscava a la frontal i propiciava el gol de Rubén García. Empat als 40 segons de sortir dels vestidors. Però la festa dels despropòsits tenia la seva traca final. Bernardo feia una assistència a Chimy Ávila per fer el segon els navarresos. En tres minuts, Osasuna havia capgirat el partit. Nervis i desesperació a les cares dels jugadors locals que van creure en la remuntada després de l’expulsió de Roncaglia. L’argentí, ahir, va ser el millor jugador de l’Espanyol. Així de cru.

Machín movia la banqueta per buscar la remuntada amb apostes de perfil ofensiu. Res a fer. L’Espanyol era un equip desordenat i sense criteri. Osasuna en va tenir prou en fer una bona defensa i projectar-se en atac. Moncayola feia el tercer pispant-li la pilota a Darder. Més disbarats. Machín es desesperava a la banda. Chimy Ávila, el millor d’Osasuna, forçava un penal per inflamar més la ferida local. Torres no fallada la pena màxima i feia el quart. Les emocions de la graderia van aflorar en tota la seva esplendor en l’últim minut. Calleri marcava, la megafonia de l’estadi ho celebrava, i la resposta dels pocs aficionats que es mantenien a les seves localitats va ser unànime: crits de reprovació. El sentiment de nervis es va fer més patent després del xiulet final. “Directiva dimissió” i “jugadors mercenaris” eren alguna de les proclames. Una afició que encara no ha vist guanyar al seu equip. Les xifres com a local fan fredor. Son humiliants per un equip amb la història de l’Espanyol. 1 punt de 24 possibles. Cap victòria.És igual com s’expliqui i l’únic precedent idèntic va ser l’Sporting de Gijón. Amb uns números idèntics, al 1997, va acabar a segona.

Problema mental.

L’Espanyol té un problema mental. Machín ho evitava esmentar en la prèvia però la realitat és tossuda. Els futbolistes dubten de les seves capacitats i la motxilla de partits perduts a casa pesa cada cop més. Aquest és el gran perill. Tots són dubtes i no hi ha cap certesa. El joc i les sensacions es barreja amb una inconsistència existencial que promet devorar-ho tot. Les jornades passen i l’Espanyol s’està abocant, cada dia més, a un miracle impossible per mantenir-se a primera. Avui els estímuls positius no es veuen en lloc i fer una ullada al calendari encara provoca més calfreds. Encara s’ha de jugar contra el Madrid i Leganés, a fora, i rebre a Betis i Barça per tancar la primera volta. Sigui qui sigui el rival, el més perillós és el propi Espanyol quan es mira al mirall. No es reconeix i li entra un buit existencial i una pregunta: on estarà a finals de maig?

ELS VESTIDORS

Espero que hem tocat fons perquè així no es pot competir a primera divisió i ara no és el moment de parlar de moltes coses
No sóc jo el que té errors de concentració però ho assumeixo com a capità de la nau però no valen les excuses i ens hems de mirar
Els que hem de sortir d’aquesta situació som nosaltres peró no podem donar la imatge d’un equip tan vulnerable
Ara necessitem futbolistes de veritat i que hagin viscut situacions com aquestes i no ’pipiolos” i anar perdonant’
Hem volgut fer més coses dels que volíem fer i hem perdut l’ordre i amb un jugadors més ens han fet dos gols
Fitxatges d’hivern? La merda la hem de treure els que estem aquí ja en els dos últims partits
Dimitir? Em veig en força i crec en aquests jugadors; em mataré perquè aquest guanyi
Pablo Machín
entrenador de l’Espanyol
Estem tocats, era un partit vital. És un dia fotut per a tots nosaltres i li volem demanar perdó a l’afició
Hem de mantenir el cap alt i seguir tots units. Necessitem de la nostra afició
Marc Roca
migcampista de l’Espanyol
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.