L’Espanyol busca dades per a l’esperança. Ara mateix, i tal com s’estan produint els esdeveniments, l’equip que més s’assembla al d’ara és el del curs 2003/04. Luis Fernández va arribar al mes de novembre per substituir Javier Clemente. En la 16a jornada només sumava vuit punts. Li va costar arrencar, però claus van ser les victòries contra el Mallorca (2-0) i el Múrcia (0-1) per tancar la primera volta. Dos triomfs que van catapultar l’equip fins als 14 punts, a sis de la salvació. Aquell any l’Espanyol va evitar el descens en l’últim partit de lliga contra el Múrcia en un olímpic de Montjuïc ple a vessar amb 51.700 espectadors. Els murcians, cuers, junt amb el Celta i el Valladolid van baixar aquell any a segona. Per fer el miracle, Luis Fernández, el mashote, es va veure obligat a treballar de valent per sumar 29 punts en la segona volta. Ara l’Espanyol es veu abocat a fer el mateix en els tres pròxims partits, contra el Betis i el Barça, al RCDE Stadium, i contra el Leganés a Burtaque. El dos pròxims duels, contra els andalusos diumenge i contra els madrilenys el dia 22, seran clau per bastir les il·lusions de salvació i no veure’s esperant un miracle a partit del gener.