Llum entre tenebres
L’Espanyol segueix sense guanyar a l’RCDE Stadium I, tot i signar el millor partit del curs, continua cuer
La rauxa i l’actitud, per remuntar el gol inicial de Borja, i la comunió amb l’afició són la palanca del canvi
Espanyol 2 betis 2
BETIS:Joel Robles; Feddal, Marc Bartra, Mandi (Tello, 64’); Emerson, Canales, Kaptoum, Álex Moreno; Fekir (Lainez, 52’), Joaquín (Loren Morón, 82’); Borja Iglesias. ESPANYOL:Diego López; David López (Naldo, 63’), Bernardo, Calero; Víctor Gómez, Granero (Iturraspe, 75’), Marc Roca, Dídac Vilà; Víctor Campuzano (Ferreyra, 68’), Calleri. GOLS:0-1 (3’) Borja Iglesias; 1-1 (19’) Darder; 2-1 (40’) Bernardo; 2-2 (64’) Marc Bartra.ÀRBITRE:Cuadra Fernández (col·legi balear) va mostrar targeta groga a Granero (14’); Calero (30’); Feddal (80’); Bernardo (84’); Ferreyra (93’).PÚBLIC:17a jornada del campionat de lliga a l’RCDE Stadium. 22.248 espectadors van veure el partit en directe. És la millor entrada de la temporada.Borja i Rubi van rebre una xiulada monumental en el seu retorn ‘a casa’
L’Espanyol continua sense guanyar a casa i entrarà en el 2020 amb cap victòria al sarró. Aquesta primera visió és per tremolar i explica la situació d’urgència dels barcelonins. Ni signant el millor partit de la temporada s’ha trencat un malefici que manté cuer l’Espanyol. La distància amb el descens es manté a cinc punts però amb una jornada menys. El temps juga en contra. La lògica continua posant bastons a les rodes de la salvació. El futbol és emoció, i aquí l’Espanyol ha guanyat els tres punts virtuals, els psicològics. La comunió entre l’equip i l’afició ha estat absoluta. La millor entrada de la temporada, amb uns seguidors que van xalar amb el seu equip gràcies al sentiment i les ganes que els jugadors van posar sobre la gespa. Per primera vegada, i malgrat l’empat, l’orgull de pertinença és la bala de plata. La llum entre les tenebres per sortir de l’infern. Un far d’esperança per trencar la lògica de les matemàtiques.
Era una final, i començava de la pitjor manera. Borja Iglesias donava avantatge al Betis amb un gol de cap. El gallec no ho celebrava. La llei de l’ex feia acte de presència. De nou, l’Espanyol començava un partit amb plom a les ales. De nou, una errada en el marcatge propiciava un gol fàcil. El Panda, poc fiable amb el cap, aprofitava la feblesa i la poca tensió dels centrals per marcar a plaer. Tremolor de cames. Cares d’incredulitat. Mirada a terra de Machín. Només l’afició trencava la tristesa del moment amb els seus aplaudiments. Un so que contrastava amb la descomunal xiulada cap a Rubi i Borja Iglesias quan sonava el seu nom per megafonia. L’èpica trucava a la porta. Només aquest camí: el del cor i el factor emocional combinat amb l’orgull podia propulsar els locals. Darder va agafar la bandera de la remuntada. El balear, ciclotímic de mena, es va vestir de líder. Futbolista pusil·lànime per naturalesa, ahir es va posar l’equip a l’esquena. Es va aixecar com un gegant per signar una jugada decisiva. El mig es va desfer de tres jugadors del Betis per dibuixar un eslàlom que va acabar amb un xut potent a la xarxa. Darder embogia, i amb ell ho feia una afició que s’endollava al partit. L’acció de Darder era un electroxoc. Una injecció de moral que assenyalava el camí de la remuntada. El balear, poc aplicat en defensa, s’estirava a terra per robar una pilota a Emerson. L’excitació era total i l’ànim es renovava. Començava un nou partit. Calleri i Campuzano s’impregnaven de l’esperit de lluita. L’argentí es feia un fart de lluitar amb Feddal. Un cos a cos interminable ple d’ebullició. Calleri buscava petroli en una rematada i Borja Iglesias evitava el segon sota els pals. Calleri tornava a ser protagonista amb el seu ball particular amb Feddal. El marroquí li feia una falta a la banda. Marc Roca treia la falta, molt tancada, Calero rematava i Joel es treia la pilota com podia. El seu rebuig era recollit per Bernardo, que feia el segon. L’Espanyol capgirava el resultat en 35 minuts de pura taquicàrdia.
El desgast mental i físic era evident en les files locals. El Betis va buscar les pessigolles a l’Espanyol amb més mobilitat. Rubi buscava la remuntada i desfeia la línia de tres centrals fent entrar Tello. Pablo Machín mantenia la mateixa fisonomia d’equip i només canviava peces. Una d’obligada: la de David López, tocat al turmell, deixava el terreny de joc entre aplaudiments. El Betis movia més la pilota fatigant el seu adversari. Tello s’inventava un xut i Diego López posava una mà providencial i enviava la pilota a córner. L’origen de l’empat va arribar des de la cantonada. Canales enviava una pilota a Feddal, que pentinava cap enrere. Bartra feia l’empat de cap. Darder, omnipresent fins que li va durar el físic, va afusellar Joel. El porter es va lluir per evitar el tercer. Exhaustos, tocava resistir. Diego López es vestia de sant i guanyava en un un contra un amb Cristian Tello per segellar el marcador. Un empat insuficient, agafant la calculadora, però amb un valor incalculable per capgirar la mentalitat de futbolistes i d’afició.
ELS VESTIDORS
Publicat a
Notícies
Dimarts,23 abril 2024