Quan Abelardo va agafar les regnes de l’Alavés ja havia començat a teixir la seva categoria de bomber. Uns mesos abans, amb una plantilla de nanos joves i inexperts, sense grans noms ni figures, ja havia salvat del descens l’Sporting, el club de la seva vida. Aleshores, a Vitòria, va agafar les regnes d’un Alavés molt tocat abans de l’aturada nadalenca –en llocs de descens i amb només 6 punts–. “Aleshores, va ser decisiva la primera victòria contra el Girona. L’Alavés perdia 2-0 a Montilivi i un hat-trick d’Ibai Gómez va capgirar la situació del partit i la dinàmica de l’equip. A partir d’allà, la plantilla hi va creure i les victòries contra els rivals de baix es van succeir”, recorda Borja Mallo, periodista del diari Noticias de Álava. Aleshores, Pablo Machín entrenava aquell Girona i el Pitu, els bascos. El destí. Abelardo va fer un any natural, de desembre a desembre, espectacular. Gairebé d’equip de Champions. I tot amb una fórmula molt clara: una defensa consistent, bandes elèctriques, una munió de pilotes centrades a l’àrea on sempre hi havia dos davanters potents per provar de rematar. “És un entrenador molt lògic, ordenat. Que posa el jugador al seu lloc, que l’entén, que el cuida, que treballa la consistència defensiva per sobre de tot”, analitza Mallo, que agraeix el tracte personal que sempre va tenir el tècnic de Gijón amb els periodistes.

I també amb una mica de sort que sempre l’ha acompanyat en les situacions més crítiques. A l’RCDE Stadium també li anirà bé. L’equip, ara mateix, està a cinc punts del Mallorca, el conjunt que marca la salvació.

Com en el circ, ara Abelardo té un repte encara més complicat. Després de fer-ho molt bé a Gijón i a Vitòria. De marxar quan el seu discurs ja no arribava, ara té el repte de donar consistència a un equip feble defensivament, de recuperar mentalment un conjunt molt tocat, tot i la llaminadura de l’Europa League. De tornar a adaptar les peces del puzle en un sistema més convencional que el de Pablo Machín. I el de recuperar el gol que mai ha tingut l’equip aquesta temporada 2019/20. Ni amb Machín, ni amb Gallego. Però sense estridències, com és Abelardo. Un bomber amb lògica. “El que necessitem ara nosaltres és un lluitador. Abelardo és un entrenador amb un currículum espectacular per a la situació actual”, va dir ahir Carlos García Pont, el vicepresident de l’Espanyol, en valorar la incorporació d’Abelardo.