Espanyol

El protagonista

Wu Lei

El rei mag arribat d’Orient

Wu Lei va arribar a l’Espanyol fa just un any. Els blanc-i-blaus fitxaven el futbolista més mediàtic de la Xina. Un fitxatge, inicialment, sospitós. Què faria un futbolista d’una lliga menor en el campionat més disputat del món? Era la gran pregunta que gravitava en l’entorn. La repercussió mediàtica del crac xinès era evident. L’Espanyol ha vist com ha esdevingut un dels clubs més seguits al país oriental. Els horaris del club blanc-i-blau són habitualment de matins per facilitar que es puguin veure a la Xina. Era un cop guanyador per a Chen Yansheng, el president del club, que veia com la contundència de la seva entitat agafava una nova resolució dins del seu país. La publicitat estava garantida des del primer moment, però calia veure’n les prestacions futbolístiques. En el seu primer curs com a jugador blanc-i-blau, Wu Lei va marcar tres gols i va acabar, una tarda de maig, abraçat a l’afició de l’RCDE Stadium, que l’aixecava al cel després de la classificació per jugar a Europa dotze anys després. Un moment al paradís. “Això és una família. No pensava viure un moment així. És el més important de la meva carrera”, relatava llavors el futbolista xinès. El temps ha passat i Wu Lei s’ha anat guanyant el cor dels aficionats blanc-i-blaus. És un bon jugador, però la passió i el cor que posa en totes les seves accions han seduït una afició que veu en el futbolista oriental un dels seus grans referents.

El xinès ha anat difuminant els dubtes i, malgrat l’aura de crac que tenia al seu país, va arribar amb una gran humilitat a l’Espanyol. Entrega i disciplina. Velocitat, a vegades sense control, però rauxa a dojo. Només li faltava un gol icònic. Una diana d’aquelles anomenades històriques, que quedi desada a la retina dels aficionats per sempre més. I ahir la va aconseguir. Minut 88. Assistència filtrada de Matías Vargas, Wu Lei va cap a la porteria i, amb un xut sec i encreuat, bat Neto per sota. Deliri a l’RCDE Stadium. Explosió de felicitat d’un equip que necessitava una alegria d’aquesta magnitud. Només és un gol. Només és un punt, però és d’or pur. Un punt d’inflexió en la letargia sense fi que vivia l’equip blanc-i-blau. L’Espanyol continua cuer, però els bioritmes són uns altres. Pitu Abelardo ha sabut endevinar la tecla en un duel en què anava de víctima propiciatòria i es va aixecar com David contra el gegant. Amb orgull de pertinença i sobre les espatlles del rei Wu Lei. Com tots sabem, els Reis Mags venen d’Orient, i, en lloc de mirra, or i encens, aquest ha portat un gol.

1
gol icònic. El xinès va entrar com a revulsiu i va aconseguir el gol de l’empat. Un punt d’or per a l’Espanyol i un gol mediàtic que es veurà a mig món. Wu Lei s’ha convertit en el primer jugador xinès que marca un gol al Barça. Una diana que només val un punt, però, en l’aspecte emocional, és una injecció de moral i adrenalina clara i diàfana per elevar l’Espanyol a un altre nivell. A més, el xinès hauria pogut fer una assistència d’or si hagués vist la desmarcada de Vargas en l’últim minut.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)