Esteban Granero ha estat el primer jugador de l’Espanyol que ha fet les maletes. Una rescissió de contracte que només és la punta de l’iceberg d’una revolució silenciosa però clau per entendre la futura composició de la plantilla de cara a la temporada que ve. Rufete tindrà una feina de grans dimensions i es veurà obligat a remodelar, de manera profunda, la base de l’equip. El pròxim mercat d’estiu serà d’una importància vital per apuntalar l’equip i establir com i amb quines eines competirà l’Espanyol dels tres o quatre anys vinents.

Les primeres pinzellades s’han vist en aquest mercat d’hivern. Una finestra que s’ha aprofitat per fer fitxatges d’urgències i, també, anticipar moviments que es podrien fer un cop acabada la temporada. L’angoixa per la situació classificatòria i les deficiències estructurals de la plantilla han obligat a anticipar moviments. Per tant, no és casual la forta inversió que ha fet el club en aquest mercat d’hivern, en què s’ha convertit en un dels grans animadors de la lliga. Quaranta milions d’euros en fitxatges marquen una fita històrica per a una entitat com l’Espanyol, que mai s’havia mogut en aquests paràmetres. Ni a l’hivern, per descomptat, però ni tan sols en un mercat d’estiu. Així doncs, han vingut a l’Espanyol Raúl de Tomás, Embarba i Leandro Cabrera. El davanter madrileny és el fitxatge més car de la història del club i, a més, té el contracte de més llarga durada de la plantilla: fins al juny del 2026. Un vincle inusual, pel temps de contracte, però necessari per amortitzar la forta inversió feta. En aquesta graella també hi ha Embarba (2024) i Cabrera (2023), que ara són els futbolistes que tenen una data de caducitat més llunyana. S’afegeixen a aquest grup futbolistes portats aquest estiu com Calero (2024) i Matías Vargas (2024), o la renovació del jove del planter Víctor Gómez (2025).

La revolució que es cuina és el canvi de registre. Es posarà fi a l’època de Quique Sánchez Flores. Molts futbolistes van signar contractes de tres o quatre anys amb l’arribada del madrileny. Uns contractes de llarga durada i, de retruc, amb uns salaris elevats. Una situació que ha encotillat en els últims anys el marge de maniobra al mercat. Granero era un d’aquests fitxatges de la primera era de Chen. També hi ha noms com Naldo, Diego López i Piatti que estan en aquesta mateixa situació. De fet, són onze jugadors (ja descomptant Granero) que acaben el contracte al juny. Molts d’ells tenen possibilitats de continuar, però altres veuran com la seva etapa a l’Espanyol arriba a la fi. Entre aquests hi ha jugadors cedits amb una opció de compra o bé amb un contracte opcional d’allargar el seu vincle. En aquest grup hi trobem Corchia, Bernardo, Iturraspe, Calleri o Ferreyra. La gran majoria d’ells no continuaran pels pocs minuts de joc que tenen o bé per l’elevat cost de la seva adquisició, com és el cas de Calleri (25 milions).

Un altre cas especial és el de Javi López. El capità de l’Espanyol sembla que serà un futbolista decisiu en aquest tram final de temporada i la seva ascendència i jerarquia li obren les portes a continuar un any més tot i acabar el contracte. De totes maneres, la revolució de l’estiu s’està cuinant a foc lent, però mitja plantilla té el futur en l’aire i l’Espanyol d’ara serà molt diferent del que es veurà d’aquí a cinc mesos. És l’inici de la segona era de Chen Yansheng i ara el jerarca ha après dels seus errors i la consigna és clara: fitxar jugadors amb projecció. La pauta no variarà.