L’Espanyol va sortir del Benito Villamarín amb l’ànima foradada i amb un peu i mig a segona divisió. La derrota contra els andalusos deixava la salvació a vuit punts quan falten set jornades. Escurçar aquesta distància amb 21 punts en joc sembla una missió impossible. I ho és mirant les prestacions d’un equip que només ha guanyat cinc partits en 31 jornades de lliga. Ara hauria d’esprémer les seves prestacions en aquest epíleg del campionat per evitar un destí que ja sembla escrit amb ferro roent.

El descens és virtual, però els dirigents busquen un nou revulsiu. I va arribar ahir al matí amb un moviment fulgurant: el comiat d’Abelardo Fernández pels mals resultats de l’equip. L’asturià deixava l’Espanyol després de disset partits de lliga i s’acomiadava de manera elegant en un breu comunicat. “Des d’avui deixo de ser entrenador del primer equip de l’Espanyol, i el cos només em demana dir-vos que m’he sentit valorat i secundat. Des del primer dia m’heu transmès que aquest club era casa meva i vosaltres, la meva nova família, la qual cosa no era fàcil tenint en compte el meu passat. Sou molt grans. Us mereixeu el millor. Eternament agraït”, deia Pitu.

L’asturià, especialista en miracles, deixa les regnes a Francisco Joaquín Pérez Rufete. El nou director esportiu, acabat de nomenar, baixa a la banqueta per orquestrar un miracle. És el quart entrenador de la temporada després de David Gallego, Pablo Machín i Abelardo. Tot un rècord per a Chen. En els seus anys a la presidència, ni Daniel Sánchez Llibre ni tan sols Joan Collet, amb tots els problemes econòmics que tenia l’entitat, van arribar a aquest nombre de tècnics en una sola temporada. És un autèntic cop de timó. Un gir de 180 graus per intentar una salvació que sembla una quimera. És com si el club tingués la necessitat de fer alguna cosa o de buscar l’últim electroxoc. Rufete, com va fer a l’Eivissa, es posa el xandall i baixa a la gespa. Gestió emocional i pedigrí blanc-i-blau per intentar emular Pochettino. El 2009 va retallar vuit punts en vuit jornades. Va ser un miracle.

En una nota pública, el club explica el perquè d’aquest canvi sobtat a la banqueta i l’aposta interina per Rufete. “La decisió s’emmarca en una profunda convicció en el projecte esportiu de l’entitat i en una ferma intenció d’aconseguir els objectius marcats.” Moviment a la desesperada i última bala del carregador. Rufete se la juga: o tot o res. Hi té molt a perdre i poc a guanyar. De fet, ell és un dels responsables directes de la gestió esportiva. La seva estrena serà contra el Real Madrid. Mala peça al teler, i més tenint en compte que haurà de jugar contra el Barça al Camp Nou. Cal una heroïcitat i, fins ara, aquest equip ha demostrat que no està preparat per trencar pronòstics, sinó ben al contrari. “Hem de pensar que podem guanyar. Treballarem fort i passi el que passi que la gent que estem aquí dins donem la cara””, explicava el nou entrenador de l’Espanyol. Una missió impossible, guanyar un Madrid que arribarà a l’RCDE Stadium conscient que un triomf serà clau per encarrilar el títol després de l’empat del Barça a Vigo.