Espanyol

Llarg camí de redempció

Espanyol. Busca netejar la imatge guanyant la Real i abandonar la cua de la taula i, de retruc, aferrar-se a l’última esperança de la permanència

La golejada del Mallorca contra el Celta ha encès, de nou, la bombeta del miracle en alguns aficionats. Un desig més que una realitat tangible que passa, pràcticament, per guanyar els últims sis partits en joc. L’Espanyol és ara mateix carn de segona, però des de dins del vestidor mantenen la fe. No obstant això, són tantes les oportunitats perdudes per aquest equip que s’ha cruspit tres entrenadors que qualsevol bri d’esperança sembla estar fora de qualsevol sentit comú. Ara queda un llarg camí de redempció abans d’aterrar a segona. L’epíleg d’aquest llibre de baixes als inferns s’escriu en aquestes últimes sis jornades. L’aperitiu va ser contra el Madrid, i va ser només un petit tastet del que han de mostrar i demostrar aquests jugadors que han baixat amb l’Espanyol després de 27 anys seguits a l’elit del futbol estatal. Un equip històric que celebrarà els seus 120 anys a segona divisió. Ara només queda acabar la lliga amb dignitat, i un dels primers passos és abandonar la cua de la classificació. Una victòria contra la Real Sociedad seria el millor signe que l’efecte Rufete, com a mínim, ha servit d’alguna cosa. I és que l’objectiu del director esportiu, i ara vestit d’entrenador fins a final de temporada, és fer una operació de maquillatge basada en l’orgull. Rufete vol evitar que el seu equip es deixi anar i acabi cuer de primera a una distància sideral de la permanència. De fet, l’Espanyol en els seus quatre descensos anteriors mai ha baixat com a cuer. Ara els futbolistes, els grans assenyalats d’aquest descens, necessiten brindar victòries a la seva afició. Uns seguidors que no tindran, per la pandèmia, ni el dret de protesta. Els seus crits i xiulets estan esmorteïts per la pantalla del televisor, que ja ha desat mil renecs contra els seus futbolistes i, per descomptat, els seus mandataris.

Rufete i el sí que es pot

“Estem plantejant el partit igual que el Madrid. Estem centrats en el partit de demà. Hem de treballar com a equip i ser més convincents i agressius en atac. No podem fer números. Aquest no és el nostre punt de partida. Hem de mirar el nostre partit i després fer números”, ha dit el tècnic, que ha parlat de les possibilitats de salvació de l’Espanyol. “El sí que es pot que en molts moments de la nostra història hem sentit. El nostre esperit ha de ser aquest. La mentalitat no es canvia en un dia. Hem de perdre la por a no guanyar. El més important és el vestidor, i aquí es genera la grandesa del club. En 90 minuts podem guanyar a qualsevol. Sabem quina és la dificultat però tenim noranta minuts i ens hem de deixar l’ànima per la nostra professió i la història del nostre club”, tot i que també va reconèixer que “és un escenari crític”, però ha reiterat que només pensa en el duel de la Real. Un equip, el basc, que passa per un moment complicat encadenant quatre derrotes consecutives. “La Real està en una situació que potser no s’esperava. Nosaltres sabem on som. No hi ha res perdut i hem de mirar cap endavant.”

Per la seva banda, Imanol Alguacil espera redreçar el rumb. “L’Espanyol té potencial més que suficient, amb jugadors de nivell semblant al nostre, però van començar malament, i com sol passar, costa remuntar.”

LA PRÈVIA

El sí que es pot? Aquest ha de ser el nostre esperit. En 90 minuts podem guanyar qualsevol equip
F.J. Pérez Rufete
ENTRENADOR DE L’ESPANYOL
L’Espanyol té potencial més que suficient, amb jugadors de nivell semblant al nostre
Imanol Alguacil
ENTRENADOR DE LA R. SOCIEDAD
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)