Javi López s’ha acomiadat del RCD Espanyol aquest matí, en una emotiva roda de premsa. Després d’arribar a un acord amb el club, el que ha estat capità blanc-i-blau durant les últimes temporades ha rescindit el seu compromís contractual que acabava el 30 de juny de 2021.

Abans de les preguntes, Javi López ha volgut aclarir que la seva absència, i la de la resta de capitans, en l’últim acte d’homenatge a Dani Jarque es va deure als protocols contra la Covid-19. “Es posava en dubte el meu compromís i no ho vull permetre. El respecte a la figura de Dani Jarque que els capitans hem transmès a la plantilla és inqüestionable”, ha manifestat en aquest sentit.

Aquestes han estat les seves respostes a la premsa:

Un final dur: “El més gran d’aquest club és la seva afició. Viure des de dins com anàvem avall i avall i que no aconseguíem salvar-nos... Finalment, el descens es va consumar. La meva família sap el que he passat. Però ens aixecarem amb més força i l’equip estarà on es mereix.”

Mostres d’estima: “He rebut molts missatges que em demostren l’estima que em té l’afició. Em quedo amb els que em diuen que qui ho dona tot no està obligat a més. He donat el millor de mi, he fet passar el club per davant de la meva família. Em quedo amb el global de les tretze temporades que he viscut a l’Espanyol.”

Donar la cara: “Tot i la pandèmia, crec que sempre que hem hagut de sortir a una roda de premsa o a donar una entrevista ho hem fet. És més: el dia del Camp Nou, vaig sortir com a capità de l’equip per demanar perdó a l’afició saltant-me el protocol de la lliga. Cadascú ho pot veure des del seu punt de vista.”

Un moment: “N’hi ha tants… Recordo el gol que vaig marcar al València, que no sentia la meva veu pel soroll de l’estadi. La rebuda de l’afició en els partits contra l’etern rival o la que vam tenir contra la Real Sociedad, la temporada passada. L’Espanyol m’ho ha donat tot. Si visqués tres vides, no podria tornar tot el que m’ha donat l’Espanyol. He superat amb escreix els meus somnis d’infància. No us podeu imaginar l’estima que he rebut els últims dies. Me’n vaig feliç, però amb mal regust de no haver pogut deixar a l’equip on es mereix.”

El retorn: “Quan surti per la porta, l’Espanyol sempre em tindrà pel que necessiti. És casa meva.”